Les relacions entre administracions

El PP exalça la «nació espanyola» i augmentarà el poder de l'Estat

L'Executiu fixarà les «competències indelegables» de l'Administració central

El PPC afirma que Rajoy té previst pagar els 759 milions que reclama Mas

María de los Llanos de Luna, amb la resta de delegats del Govern, a la reunió que va presidir Soraya Sáenz de Santamaría, ahir a Madrid.

María de los Llanos de Luna, amb la resta de delegats del Govern, a la reunió que va presidir Soraya Sáenz de Santamaría, ahir a Madrid. / DAVID CASTRO

2
Es llegeix en minuts
FIDEL MASREAL
BARCELONA

El mateix dia que el president, Artur Mas, va certificar el pacte pressupostari amb el PPC i el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, agraïa els serveis prestats amb una foto «negociadora» amb Alicia Sánchez-Camacho al Parlament, a Madrid els populars van proclamar com a objectiu bàsic la recuperació del concepte de «nació espanyola» i fixar un nucli de competències «indelegables» per part de l'Estat.

Així ho recull la ponència política que s'aprovarà al congrés que el partit celebrarà al febrer a Sevilla. «Al PP reafirmem que la Nació, subjecte màxim de la sobirania nacional, no és cap altra que la nació en què es fonamenta la Constitució i que expressa la voluntat dels ciutadans», diu el document. Tota una esmena al concepte de nació referit a Catalunya que consta al preàmbul de l'Estatut. En la seva ponència, el PP critica, sense citar-lo, José Luis Rodríguez Zapatero quan va afirmar que el concepte de nació era «discutit i discutible».

La declaració d'intencions dels populars no es queda en el pla simbòlic. La ponència anuncia reformes polítiques per «fixar un nucli bàsic de competències indelegables per l'Estat». Però va més enllà, perquè pretén que l'Administració central determini les condicions d'igualtat d'accés a l'educació, la sanitat i l'atenció social. La ponència també proposa que el Congrés pugui aprovar reformes que requereixin «un tractament comú en el conjunt de l'Estat», així com també «assegurar la utilització de les llengües oficials en l'ensenyament» i la introducció del recurs previ d'inconstitucionalitat en la tramitació de reformes dels estatuts.

Consultats sobre això, dirigents de CiU i del Govern no van amagar la seva preocupació. Es tracta, afirmen, de «tambors de guerra» per reforçar el projecte identitari espanyol en vista que l'economia no ofereix motius d'orgull. Si segueix així, «ens faran més de la meitat de la feina», afirma un conseller respecte a l'avanç del procés sobiranista. El temor a CiU és que no s'imposin les tesis del corrent procedent de la UCD, de caràcter liberal, sinó la que personalitza l'expresident José María Aznar i la seva factoria d'idees, FAES, caracteritzada per un nítid discurs nacional espanyol.

PPC, SOCI ÚNIC / Aquest to recentralitzador de la ponència del PP es va donar a conèixer el mateix dia que Artur Mas fixava definitivament el PPC com a únic aliat per a l'aprovació dels pressupostos del 2012. El PSC o ERC, va dir, només són una opció complementària i sempre pensant en els comptes del 2013. El suport del PPC «és una conseqüència lògica i normal», va afegir Mas, del pacte pressupostari amb els populars l'any passat, perquè s'emmarcava en un pla de retallades de dos anys.

Notícies relacionades

El portaveu del PPC al Parlament, Enric Millo, li va tornar la complicitat al Govern hores més tard. En una entrevista a l'espaiPolièdricde Catalunya Informació, el popular es va mostrar convençut que els primers pressupostos que elabori l'Executiu de Mariano Rajoy inclouran els 759 milions d'euros corresponents a la liquidació de la disposició addicional tercera de l'Estatut i que reclama la Generalitat. A la tarda, el conseller Mas-Co-

lell havia ofert als conservadors la foto que buscaven i es va reunir durant una hora i mitja amb Sánchez-Camacho i Millo a la cafeteria del Parlament. Mas-Colell va afirmar que els populars «per descomptat que estan contribuint molt» que les relacions del Govern amb l'Executiu central siguin fluides. La presidenta del PPC també va voler subratllar del seu partit el paper de mediador entre els dos governs.