El PPC guanya pes com a soci de CiU tot i el flirteig d'ERC

el primer ple del Parlament després del 20-N va evidenciar ahir que l'Executiu català està més còmode del que es podria pensar per a algú que governa en minoria. Resulta que a CiU li falten vots per tirar endavant els pressupostos del 2012, però en lloc d'haver d'anar a demanar suport a l'oposició, es troba que el PPC i ERC no deixen d'enviar missatges al Govern perquè els triïn com a socis. I és el primer d'aquests partits el que guanya punts dia rere dia.

A la sessió d'ahir, a part de les complicitats econòmiques que van exhibir Artur Mas i Alicia Sánchez-Camacho, els populars van evitar un mal trago a la federació nacionalista. Malgrat que l'havien recolzat en un principi, a l'hora de la veritat es van abstenir en una votació sobre la creació d'una comissió d'estudi sobre els instruments antiavalots dels Mossos. Més tard, van anunciar la formació d'un grup de treball «Govern-PPC» per elaborar «conjuntament» el projecte de llei d'autoritat del professor.

Es plasmaven així dos nous acostaments que es van amanir amb un altre front comú: ERC va proposar que s'apliqui un impost a la banca, però els partits conservadors s'hi van oposar, i això va portar els republicans a restar possibilitats per arribar a un acord pressupostari.

CONCERT ECONÒMIC / I no serà perquè Esquerra no allargués la mà a CiU. Al matí, Anna Simó va evitar grans retrets i es va dedicar sobretot a preguntar al president si Catalunya pot permetre's «posposar la negociació sobre el concert econòmic». També el va avisar que està en la «disjuntiva» d'escollir-los a ells o al PPC, un «partit contrari a la transició nacional».

Notícies relacionades

Votació dels decrets d’habitatge, en directe | Sánchez decidirà el cap de setmana si convoca eleccions i Feijóo el repta a fer-ho: «Posi la data»

Ceuta surt al carrer per rebre els Reis en una visita històrica marcada pels reptes de la ciutat

En un to relaxat, Mas es va comprometre a «posar sobre la taula el pacte fiscal el primer dia», però va matisar que «el que no s'ha tingut en 30 anys no es pot tenir en 24 hores».

Va ser una altra demostració de la geometria variable del president, perquè després de dir que aniran «junts» a Madrid a demanar un altre model de finançament, va fer un gest al PPC al coincidir en l'aposta per l'austeritat i per les polítiques que impulsin la creació d'ocupació. Camacho li va criticar que no hagi avançat prou en els dos aspectes, però li va oferir el seu suport «perquè garanteix estabilitat».Fins i tot el PSC es va oferir per negociar els comptes. Es va tractar, això sí, d'una proposició menys vehement, amb l'avís que la «cohesió social» serà una «línia vermella». Només ICV-EUiA es va mantenir al marge del flirteig i va recriminar a Mas que «s'hagi oblidat» de l'impost que va proposar per als rics, quan al setembre va dir que aquest no anul·laria el tribut sobre el patrimoni que CiU aplicarà si el Govern central el manté.