La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio
La sensació que tot pot fallar
Hi ha una cosa que fins fa quatre dies semblava impossible: que algú, des de l’altra punta del planeta, et pogués apagar la nevera. Doncs això ja no és ciència-ficció: una onada de ciberatacs ha afectat neveres i congeladors de supermercats de diversos països europeus. De Bèlgica a Finlàndia. Neveres industrials que han arribat a temperatures de fins a 50 graus i tones de menjar que han acabat a les escombraries.
No és només un problema tecnològic, és un avís. Perquè avui la nevera ja és un ordinador connectat a internet, com ho són cada vegada més els objectes que ens envolten. Hem guanyat comoditat, eficiència i capacitat de control, però també hem obert la porta a noves vulnerabilitats. I potser aquí hi ha una de les grans angoixes del nostre temps: que ja no tenim el control ni de les coses més elementals.
Això passa en molts àmbits: no sabem si la nostra feina continuarà existint d'aquí a uns anys. No sabem si el sou ens arribarà a final de mes. No sabem si el tren arribarà a l’hora. I ara tampoc podem donar per fet que una nevera connectada a internet sigui invulnerable. Són pors diferents, però tenen un mateix origen: la sensació que hi ha forces que no controlem i que poden alterar la nostra vida d’un dia per l’altre. La intel·ligència artificial, els mercats, la tecnologia, la inseguretat econòmica... Tot sembla avançar més de pressa que la nostra capacitat d’entendre-ho i de protegir-nos-en. I aquesta sensació té conseqüències polítiques.
Les eleccions de mig mandat als Estats Units ho han tornat a demostrar. La derrota dels republicans és també un avís a Donald Trump: quan la ciutadania viu instal·lada en la incertesa, quan percep que el país és més inestable i que el futur és menys previsible, acaba passant factura a qui governa. Perquè la gent pot suportar moltes coses, però costa molt que accepti viure permanentment amb la sensació que tot pot fallar.
La política, en el fons, també va d’això: de donar seguretat. De garantir que les coses funcionen. De transmetre que hi ha algú al volant. La desconfiança creix quan fallen els serveis públics, quan hi ha accidents ferroviaris, quan les infraestructures no responen o quan la ciutadania té la percepció que ningú no li explica què passa. La inseguretat no sempre neix d’una amenaça real, però tampoc es combat negant-la o minimitzant-la. Cal informació. Cal transparència. Cal prevenció. I calen responsables que donin la cara.
Notícies relacionadesPer això avui parlarem de ciberseguretat. Arran del que està passant a França, per exemple, amb les neveres, volem entendre fins a quin punt estem exposats, quins riscos són reals i què podem fer per protegir-nos. En parlarem amb Laura Caballero, directora de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. Perquè no es tracta de viure amb por, es tracta de saber què ens pot passar i de tenir les eines per evitar-ho.
Al final potser demanem coses molt més senzilles del que sembla: que el tren ens porti a casa. Que la tecnologia no ens deixi indefensos. Que la nostra feina no desaparegui d’un dia per l’altre. I que, quan obrim la nevera, hi trobem menjar. Perquè la confiança en una societat no es construeix amb grans promeses. Es construeix garantint les petites certeses de cada dia. I avui, massa sovint, tenim la sensació que les podem perdre.
