Intel·ligència artificial

Claude va fer de mi

1
Es llegeix en minuts
Claude va fer de mi

Shutterstock

Explico una història personal que no tindria sinó el valor d’una anècdota banal i que passa a ser categoria perquè, poc o molt, ens afecta a tots. El debat sobre la intel·ligència artificial, les premonicions d’una catàstrofe global, la ingerència de la tecnologia en la vida quotidiana, el futur no solament incert, sinó fosc, formen part de la conversa de sobretaula, però molt probablement no estem en condicions d’arribar al fons o de ser conscients de la transcendència d’aquests afers fins que en som protagonistes o espectadors de primera fila.

Notícies relacionades

Va passar en una sobretaula. Comento als amics amb qui he compartit el dinar (un risotto de categoria, amb múrgoles i ceps) que he de marxar aviat perquè he d’escriure un article. "Serà un article sobre la pena de mort", dic, i comentem el cas de la dona que va sobreviure a l’execució. Un dels amics, el cuiner de l’arròs, per ser precisos, diu: "¿I no has pensat en la intel·ligència artificial?" Li dic que no, que per a mi és una qüestió de principis morals, que sé que no m’hi acostaré per res, i molt menys perquè m’escrigui una columna com aquesta. Em proposa un experiment. Introduirà tres o quatre textos meus al Claude i li proposarà que escrigui un article en contra de la pena de mort a partir del cas de Christa Pike, sense més informació. Accepto la juguesca amb el benentès que jo faré la meva sense mirar res fins que tingui l’article acabat.

La sorpresa –per mi ho va ser– és que la intel·ligència artificial no solament va escriure unes frases molt dignes, sinó que em va "copiar" (en paral·lel i sense cap interacció) la idea essencial, els referents i bona part de les cites. I que jo, probablement, vaig escriure un article diferent del que hauria escrit si no hagués sabut que, en aquell mateix moment, Claude feia el mateix. Claude va fer de mi. Em vaig esgarrifar. Només puc assegurar, això sí, que el que han llegit, estan llegint o llegiran, va ser, és i serà confegit sempre amb antics mètodes artesanals. Si no és així, que el diable se m’emporti a l’infern dels farsants.

Temes:

Intel