Editorial
L’avançament no mou l’agulla
El resultat apunta a un escenari diferent del del 2023, sense expectatives clares de reeditar una majoria
Pedro Sánchez, Ada Colau, Alberto Núñez Feijóo, Irene Montero y Santiago Abascal. /
L’enquesta del GESOP per a EL PERIÓDICO i PRENSA IBÉRICA indica que l’efecte Maricarmen amb prou feines altera l’escenari electoral i que, malgrat la convocatòria d’eleccions, es mantenen les tendències detectades en els sondejos anteriors. El desgast del Govern impedeix la recuperació del PSOE, el PP no el capitalitza i Vox continua creixent, mentre l’espai situat a l’esquerra dels socialistes es recupera una mica però no prou. El resultat apunta a un escenari diferent del del 2023, sense expectatives clares de reeditar una majoria parlamentària com la que va permetre la continuïtat de Pedro Sánchez i amb una perspectiva cada vegada més favorable a la dreta.
L’ampli suport a la convocatòria electoral no s’ha de confondre amb un suport al partit que la promou. La decisió d’acudir a les urnes pot suscitar una acceptació transversal sense generar expectatives favorables al PSOE, que no aconsegueix capitalitzar el descontentament. El PP, per la seva banda, manté el lideratge, però continua sense enlairar-se, una evolució que reflecteix les dificultats dels dos grans partits per retenir els seus electorats malgrat que resisteixen millor que els seus homòlegs europeus.
L’avanç de Vox, una tendència que els sondejos estan registrant des de fa temps, té conseqüències directes sobre l’aritmètica parlamentària. El seu creixement reforça la possibilitat d’una majoria conjunta amb el PP, però també augmenta la capacitat de Vox per condicionar la formació del pròxim Govern. No hi ha dubte que els populars es mantindran com a primera força electoral, però la falta de nous suports redueix el seu marge per governar amb autonomia i els fa potencialment cada vegada més dependents de la formació de Santiago Abascal.
L’esquerra afronta una dificultat diferent. El Front Ampli sembla assegurar que es materialitzi una representació parlamentària a l’esquerra del PSOE, però no permet ocupar l’espai electoral que ocupava Sumar el 2023. La seva reorganització pot respondre a la necessitat de contenir la dispersió del vot, tot i que l’enquesta no permet concloure que estigui aconseguint una recuperació significativa. A Catalunya la pugna dins de l’independentisme es decanta clarament a favor d’ERC, tot i que el retrocés de Junts es frena després de la seva posició sobre el decret d’habitatge. Aquesta evolució modifica el repartiment d’escons dins de l’independentisme, però no contribueix a millorar les expectatives electorals de l’esquerra en el conjunt d’Espanya.
Maricarmen ha agitat el carrer, ha contribuït a precipitar la convocatòria electoral, ha situat la vaga general en l’horitzó polític i ha accelerat la reorganització de l’esquerra alternativa. No obstant, el seu impacte sobre les preferències electorals continua sent limitat. Les mobilitzacions poden modificar l’agenda pública i elevar el cost polític de determinades decisions, però no garanteixen un canvi en l’orientació del vot. La campanya s’anuncia polaritzada i la fragmentació parlamentària continuarà fent necessaris els acords. Convé, per això, evitar que la confrontació substitueixi el debat sobre els problemes de fons i que els partits afrontin el nou cicle amb contenció i disposició a negociar, perquè mobilitzar la ciutadania no equival necessàriament a construir una majoria.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
