Vot per correu
L’espantall d’Ayuso i Aznar
Qualsevol que hagi votat per correu alguna vegada coneix com de llarg i escrupolós és aquest procés. Però ara els funcionaris postals formen part de l’exèrcit sanchista i manipularan la voluntat dels milers de ciutadans que triïn aquesta opció el 29N. Isabel Díaz Ayuso ha recomanat a la gent que vagi en carn i ossos a les urnes, que no se’n fiï, que hi ha "trampes" i "truques". Una notícia falsa molt poc original, fins i tot el seu propi president Alberto Núñez Feijóo se li va avançar (per una vegada) fa tres anys amb el conte dels carters diabòlics que canvien les paperetes de la dreta per socialistes, i així no hi ha manera de guanyar amb majoria absoluta. Per no parlar de Santiago Abascal, antisistema excepte a l’hora de cobrar la nòmina, i les seves mentides favorites del gran reemplaçament i les tupinades electorals.
Donald Trump també pressent que hi haurà truc en les eleccions americanes del mes que ve. Si no hagués estat tan ocupat triant les rajoles del seu saló de ball, hauria pogut auditar el procés i corregir qualsevol error. Ayuso passa pena per la qualitat de la nostra democràcia. I això que la presidenta madrilenya no acostuma a mostrar especial química amb el rigor. El seu propi cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, va admetre que havia fet voltar la falsedat sobre el pacte del nòvio d’Ayuso que va desmentir el fiscal general García Ortiz, després condemnat en una carambola judicial inoblidable. Jo confio moltíssim en la cartera del meu barri. Això em deixa temps per preguntar-me on s’haurà censat per votar la líder popular, si a l’àtic de la seva parella, o exparella, processat per frau fiscal i falsificació de documents, o al que va comprar d’amagatotis la Comunitat de Madrid per sis milions d’euros i ara revèn, després destapar-se l’escàndol. Potser a casa de la seva mare.
Notícies relacionadesAmb tant caniche mossegant els turmells dels probes funcionaris de Correus pot ser que els votants amb alguna dificultat per personar-se als col·legis electorals se sentin dissuadits d’exercir el seu dret, total, pa qué. Ha hagut de sortir ràpidament Borja Sémper a demanar a la ciutadania que voti "per terra, mar i aire". Al PP, és clar, els ultres de Vox arriben motivats de fàbrica. La seva crida a la brega recorda el "qui pugui fer que faci" de l’emèrit José María Aznar. Si en matèria d’espantalls Ayuso aposta per la conspiranoia, l’expresident del Govern que va atribuir l’11M a ETA prefereix enarborar clàssics perills constitucionals. Una altra dissort per al contuberni d’Arturo Pérez-Reverte a Sevilla, ajornat després de la sonora renúncia de l’escriptor David Uclés: s’anava a parlar que tots vam perdre la guerra, però el focus s’ha desplaçat a qui guanyarà les eleccions el 29N. Si ho fa Pedro Sánchez, s’acabarà "la Monarquia que hem conegut", va dir Aznar tan equidistant cap al passat, com parcial en el present i pessimista respecte al futur.
L’exmandatari rebutja la llei de nets. "No conec cap lloc del món on a un besnet se li doni el dret al vot", clama. El dret al vot no s’hereta; la direcció de l’Estat, sí. Doncs això, que qui somiï una república la pot demanar als Reis. Per correu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
