Trump, a mig mandat

Part d’aquest malestar s’atribueix a les mateixes decisions del Govern. Els aranzels, les restriccions migratòries i les repercussions energètiques de la intervenció a l’Iran han incrementat les despeses d’empreses i consumidors. S’hi suma la controvèrsia sobre les prioritats de la política exterior, marcada pel qüestionament de les institucions multilaterals i les tensions amb l’OTAN i els països europeus entorn del repartiment de les responsabilitats en matèria de defensa.

Aquesta concepció de la política, basada en la primacia dels interessos nacionals i en una menor disposició a acceptar restriccions externes, també es reflecteix en la relació de Trump amb els grans empresaris tecnològics. La seva aposta per desregular la intel·ligència artificial, amb l’objectiu declarat de preservar la competitivitat nord-americana davant la Xina, coincideix amb els interessos d’una part de Silicon Valley, tot i que el sector manté posicions polítiques diverses. La mobilització d’importants recursos financers per part d’empreses i magnats vinculats a la IA i les criptomonedes planteja interrogants sobre la influència dels interessos privats en la regulació i l’elaboració de les polítiques públiques.

En l’àmbit intern, la denominada guerra contra el món woke continua sent un dels eixos de l’estratègia republicana. Les polítiques de diversitat, equitat i inclusió, els drets de les persones trans i el paper de les universitats i les escoles s’han convertit en focus de confrontació cultural. El rebuig del progressisme cultural ha contribuït a definir la identitat política republicana, tot i que s’ha de veure si manté la seva capacitat de mobilització o si les preocupacions econòmiques adquireixen més pes entre l’electorat.

Davant aquesta agenda, els demòcrates busquen canalitzar el descontentament amb Trump cap al suport electoral, tot i que persisteixen les diferències entre els seus sectors moderats i progressistes. Les victòries de candidatures progressistes en ciutats com Nova York i Seattle reflecteixen el suport a aquest corrent en determinats entorns urbans, però no permeten extrapolar la seva influència al conjunt del país. El desafiament del partit consisteix a articular una proposta comuna que connecti aquestes demandes amb les preocupacions econòmiques i socials d’un electorat divers.

Les eleccions determinaran el marge d’actuació de Trump durant la segona meitat del seu mandat. Una majoria demòcrata a la Cambra de Representants o al Senat podria limitar la seva agenda legislativa i ampliar la capacitat de supervisió del Congrés. El resultat també permetrà mesurar fins a quin punt el malestar econòmic es tradueix en un canvi en la composició de les majories i si els demòcrates aconsegueixen articular una alternativa que transcendeixi les seves divisions internes.