Crisi de l’habitatge
L’esquerra guanya el dia que perd
Amb l’onada d’indignació que ha aflorat pel vergonyós desnonament de Maricarmen no n’hi ha hagut prou per aconseguir l’aprovació de dos decrets clau ni tampoc ha servit per corregir els vells vicis de la política, que ha mirat d’arreglar en dos dies el que no ha sabut canviar en dues dècades. Però, en canvi, la figura de Maricarmen, ja convertida en un símbol popular, ha aconseguit una proesa molt més important que qualsevol decret: situar l’habitatge com el tema central de la política espanyola. O dit altrament, enviar la pilota al camp de joc que necessita l’esquerra.
Just quan semblava que la dreta i la ultradreta (en cas que tingui sentit continuar fent aquesta distinció) havien aconseguit que Ceuta i la immigració es convertissin en el monotema polític a Espanya, la tragèdia de Maricarmen ha canviat del tot el centre de gravetat mediàtic i social. Ceuta o Maricarmen, immigració o habitatge, aquesta és la batalla cultural final que dirimirà cap a on va aquesta societat els anys vinents.
Si la immigració es queda amb l’espai central mediàtic, l’escàndol del preu dels lloguers passarà a un segon pla i el racisme serà la millor excusa per no tocar res. En canvi, si la combustió social pels preus de l’habitatge es queda al centre, s’obrirà pas inevitablement la regulació tantes vegades ajornada i l’obsessió amb els nouvinguts quedarà com un reducte de la ultradreta.
Per això la paradoxa que vivim. Sánchez sembla el derrotat amb els dos decrets tombats, però, en canvi, té el debat públic just al terreny que més li interessa, a punt per a un escenari electoral més propici que mai. I el PP, Vox i Junts, aparentment vencedors amb les seves votacions negatives, veuen com una onada d’indignació popular es pot emportar una part de les seves expectatives electorals.
El cas del PP és especialment delicat, perquè l’assumpte de l’habitatge conté traces extremadament perilloses de greus irregularitats a Madrid, on l’àtic amb què va ser agafada Ayuso es pot convertir en un globus d’incalculables dimensions. Molta atenció, perquè no seria la primera vegada que a Espanya les enquestes creen un clima d’inevitabilitat d’un determinat resultat electoral i en l’últim moment una esquivada imprevisible canvia completament les regles del joc.
La diabòlica combinació de factors en el desallotjament violent de Maricarmen pot modificar substancialment el comportament electoral dels ciutadans i mobilitzar massivament l’esquerra, que té tendència a quedar-se a casa si no troba factors clars de mobilització. Tant si hi ha eleccions anticipades com si no, el que ja és segur és que l’esquerra sencera ha perdut la votació del Congrés, però ha guanyat la reconquesta d’un espai mediàtic i social corresponent almenys a la dimensió del drama de l’habitatge. La ultradreta mundial somiava amb Ceuta com a final del sanchisme, fins que va arribar Maricarmen amb la seva insubornable fortalesa. No hi haurà gaires més oportunitats tan diàfanes com aquesta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
