I ara què, ¿eleccions?

Ningú que hagi sigut president del Govern, només set homes en la democràcia espanyola, considera que aquesta sigui una decisió fàcil. Han de sospesar molts elements i, sobretot, han d’aconseguir que, sigui quina sigui la determinació final, beneficiï les expectatives electorals del seu partit. No ens hem d’enganyar. És aquesta una idea que, en aquest cas, estaria recolzada per l’argument que repetir en el Govern, si és possible amb més marge parlamentari, permetria aprovar mesures com les derrotades divendres, dirigides a resoldre els problemes dels ciutadans.

Notícies relacionades

Coses que funcionen

Ajudes que es queden a terra

És evident que el malestar popular que va desencadenar el desnonament de Maricarmen i les acampades dels joves a les places podrien representar aquesta gran mobilització ciutadana que Sánchez pretenia amb un projecte de pressupostos generals de gran càrrega social que, aprovat o derrotat, li serviria com a base del seu programa electoral. La protesta pels lloguers ha significat, a més, un alleujament per a ell, al desviar el debat dels problemes de Ceuta i centrar-lo en l’habitatge.

Però, com en el conte de Monterroso, demà quan desperti el dinosaure encara hi serà. Perquè el problema dels immigrants a la ciutat autònoma no es resoldrà en dos dies, pot ser que ni tan sols d’aquí al 29 de novembre, que és la data que s’estudia per a l’avanç electoral. Massa embolics sobre la taula. Si l’avís (¿maledicció?) de Sánchez, a qui van rebutjar els decrets, que la història "us jutjarà abans que us penseu i amb més contundència" amagava una advertència de precipitació electoral se sabrà aviat. També si l’auguri es compleix o no. Perquè el temps vola.