Realitats paral·leles

El dolor i el plaer posen al descobert les piruetes de la causalitat. Fa poc, per parlar del dolor, em vaig torçar un turmell baixant les escales. Gel, massatges, immobilitat, antiinflamatoris... I la suspensió d’un viatge de feina previst per a l’endemà. Com que no podia fer gaire cosa, em vaig dedicar a pensar en les circumstàncies que havien hagut de coincidir perquè el meu peu aterrés malament sobre aquell esglaó i que no s’haurien donat si hagués baixat les escales 30 segons abans o 30 segons després. Si hagués trigat una mica més a rentar-me les dents, si hagués rebut una trucada o si m’hagués aturat a mirar per la finestra, el meu peu hauria caigut d’una altra manera i ara estaria de viatge.

Diem que ens hem torçat un turmell perquè hem trepitjat malament, però trepitjar malament només és l’última baula d’una cadena que ignorem d’on ve. Potser de la nit anterior. Potser de fa una setmana. Qui sap si de la infància. La causalitat treballa a la nostra esquena amb la minuciositat d’un tèrmit. El més estrany és que només ens hi fixem quan alguna cosa fa mal (o quan ens toca la loteria). Si aquesta tarda faig un cafè a les sis i tres minuts, no em preguntaré les circumstàncies que han hagut de confabular perquè el cafè i jo coincidíssim ben bé a aquella hora. Me’l prendré i punt. Però també aquest esdeveniment insignificant té una genealogia vertiginosa. Tot el que passa és el resultat d’una quantitat incalculable de fets que van succeir abans. El que més m’inquieta de la torta no és tant el que ha provocat com el que ha impedit. He suspès un viatge. Sé, a grans trets, què deixaré de fer: no dormiré a tal hotel, no menjaré a tal restaurant, no veuré tal paisatge, no saludaré tal professor... Però ignoro el que de veritat hauria passat allà. No pujaré a un taxi determinat ni em creuaré amb una persona que potser hauria canviat la meva vida. Tampoc m’atropellarà un cotxe que potser es creuaria amb mi. El turmell ha obert una realitat paral·lela a la qual no tindré accés. D’aquí a uns dies deixarà de fer mal i oblidaré l’assumpte. Però aquesta altra vida continuarà sense mi, plena d’esdeveniments que no van succeir. Sabem el que un accident ens impedeix fer. Mai el que impedeix que ens ocorri.