La xacra dels ‘desindignats’

El desindignat és, en realitat, algú que disfressa la seva crisi de valentia i el seu cinisme de lucidesa. Troba a faltar la joventut, així que eleva l’anècdota a categoria i recargola la imatge ridícula a favor del seu argumentari anèmic. Per exemple, si veu unes noies que ballen amb uns pantalons simbad, piula: "Sí, així acabaran amb el problema de l’habitatge".

Notícies relacionades

Si no us sabeu unir, marxeu

Habitatge: el problema és l’oferta

Si un altre explica una versió de Els tres porquets, el desindignat es mofa de l’ocurrència (quan, en realitat, al conte el llop almenys el que vol és menjar; els altres només volen acumular més capital). Si un nano fa unes declaracions mig torrat, al desindignat li sembla hilarant que un titella pugui exigir un sostre (ell, que potser piula després de cascar-se quatre llaunes al balcó mentre dormen les criatures). Si a la nit hi ha concerts, tot li evoca una imatge de revetlla frívola. El que importa és el que al desindignat l’irrita i no el que l’altre defensa, en aquest cas l’aberració que un salari mínim no superi la mitjana d’un lloguer. Encara que alguns desindignats, de fet, si es divorcien hagin de compartir pis als 45 o tornar a casa dels pares a momir a la seva llitera infantil de 90.

El desindignat veu la indignació davant la injustícia com un absurd ritual de joventut, com un virus del petó adolescent. Ells ho van passar, sembla que diguin, i així es van immunitzar contra la idiotesa de la justícia social. Al seu dia van cridar "els nostres somnis no caben a les vostres urnes", però veuen en l’estil drapat de la protesta un pecat de joventut, com aquells avis que confessaven xirois haver-se estrenat en un prostíbul. El desindignat és un paio que es va allunyar del que creia: primer irònicament, però amb el temps s’ha cregut el seu acudit i ara abraça aquesta reacció amb una fúria còmica però desesperada, de convers. "Cuando el desencanto es tradición, el entusiasmo es una disidencia", canten (de fet, van cantar en una de les acampades) Biznaga. El desindignat és una Coca-Cola (o una copa de cava) esbravada. El desindignat és, en essència, un ésser ridícul que es veu molt digne i que, per tant, projecta una identitat doblement ridícula.