Oportunitat i oportunisme

El decret que està previst que avui aprovi el Consell de Ministres inclou un paquet de mesures en deu àmbits, entre ells la protecció davant els desnonaments, l’estabilització dels contractes de lloguer, la regulació dels arrendaments de temporada i dels habitatges turístics, les bonificacions fiscals per a llogaters i propietaris, les ajudes a la primera compra i les restriccions a les adquisicions especulatives d’habitatge per part de grans fons d’inversió. Les diferències sobre l’abast d’aquestes mesures dificulten la negociació del decret i posen en dubte els suports necessaris per a la seva convalidació parlamentària. Sumar, Podem i ERC reclamen més restriccions al mercat del lloguer i pròrrogues més àmplies dels contractes, mentre que Junts posa l’accent en la seguretat jurídica, la protecció dels petits propietaris i els incentius a l’oferta, i el PNB manté discrepàncies sobre determinades propostes urbanístiques.

Les dificultats per arribar a un acord reflecteixen la fragmentació parlamentària i les diferències sobre com abordar la crisi de l’habitatge. I tot i que aquestes circumstàncies i el repartiment de competències entre administracions limiten el marge d’actuació del Govern, no impedeixen avaluar les mesures adoptades i els resultats obtinguts en aquests vuit anys per millorar l’accés a un habitatge assequible. Perquè l’actual urgència per protegir els llogaters i la prevenció dels desnonaments pot alleujar situacions de vulnerabilitat, però no resoldrà el principal problema, que és la insuficiència d’habitatge disponible, que pressiona els preus i dificulta l’accés a habitatge assequible. Per això, sense un increment sostingut de l’oferta, especialment d’habitatge públic i protegit, les mesures de regulació i suport a la demanda tindran un abast limitat. Abordar aquesta carència requereix una estratègia a llarg termini i una actuació coordinada entre els diferents nivells de govern.

Ara el principal desafiament és evitar que el decret quedi reduït a un instrument de competència partidista. La negociació exigeix abandonar el partidisme i les posicions maximalistes i centrar els esforços a arribar a un mínim comú denominador que faci possibles acords parlamentaris viables i duradors. L’oportunitat política que ha obert el cas de la Maricarmen només es traduirà en avenços si permet impulsar una política sostinguda que conciliï la protecció de les llars vulnerables amb el respecte al dret a la propietat privada i l’increment efectiu del parc d’habitatge assequible.