La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio

La Maricarmen torna a casa

1
Es llegeix en minuts
La Maricarmen torna a casa

Ahir a la nit, després de més de quatre hores de negociació, i amb mediadors, es va tancar l’acord. I aquesta és una bona notícia. La pressió del carrer i de la política han fet possible una marxa enrere que, probablement, no s’hauria produït sense les mobilitzacions.

Però la història no s’acaba aquí, perquè el cas Maricarmen ha posat un rostre concret a una crisi molt més profunda: la crisi de l’habitatge. I les crisis estructurals no se solucionen amb excepcions, ni amb la caritat d’última hora d’un fons d’inversió; se solucionen canviant les regles del joc.

Aquest matí el Consell de Ministres aprovarà previsiblement el paquet de mesures d’habitatge que alguns ja anomenen el «decret Maricarmen». Un nou intent —el tercer— de posar límits als lloguers temporals i de reforçar la protecció davant dels desnonaments. És un text que haurà de superar moltes dificultats al Congrés, però com a mínim, planteja una resposta política a un problema que ja no admet excuses.

I aquí és on l’atenció es desplaça a l’oposició. Què proposa? Quines alternatives té? Què faria qui aspira a governar davant d’una crisi que afecta milers de famílies? Ahir mateix vam tenir una resposta. Isabel Díaz Ayuso va optar per la ironia i la mofa i Alberto Núñez Feijóo s’hi va sumar amb un acudit als passadissos del Congrés.

Els casos de corrupció són importants i s’han d’explicar i investigar, però quan la pregunta és què fem amb una dona gran que pot perdre casa seva, respondre amb ironia és una altra cosa. Perquè els missatges polítics no són improvisacions innocents, i encara menys quan venen de qui aspira a governar.

Notícies relacionades

Oposar-se a una llei perquè es considera ineficaç és perfectament legítim. La democràcia va d’això, però convertir el desnonament d’una dona gran en un acudit és frivolitzar un problema que afecta tota una societat. I, sobretot, és renunciar a una responsabilitat fonamental: proposar solucions.

Perquè en política, el to també és el missatge. I davant d’una crisi d’habitatge d’aquesta magnitud, un cap de l’oposició que aspira a governar hauria d’estar per sobre dels gags, sobretot quan parlem de drets socials. I sobretot quan, darrere de cada desnonament, hi ha una vida. Hi ha milers de vides.

Temes:

Vivenda