Industrialitzar la construcció
La crisi de l’accés a l’habitatge a Espanya és un dels principals motius de preocupació dels espanyols, si no el principal, com estem veient aquests dies amb el cas de la Maricarmen. Explicar les causes i els factors que hi intervenen s’escapa a qualsevol explicació simplista. Són massa els components que expliquen la falta d’oferta –un dèficit acumulat de 750.000 habitatges, i a l’alça– per satisfer una demanda creixent, impulsada per l’increment demogràfic, la reducció del nombre de components de les llars i l’ús turístic de part del parc d’habitatges. I tot això s’ha de fer a un preu que no resulti asfixiant o inabastable per a cada vegada més nivells de renda. Davant un problema complex, no valen solucions simples, per més capacitat de mobilització que puguin prometre.
Aquest esforç necessari per entendre la complexitat ha portat EL PERIÓDICO a emprendre un projecte editorial per explicar, en 12 entregues mensuals, el desafiament que suposa l’habitatge per a Espanya. Avui ho fem abordant com la industrialització dels processos de construcció pot contribuir a resoldre dos dels problemes que frenen l’augment de l’oferta d’habitatge disponible: la necessitat d’abreujar els terminis d’acabament de les promocions i la de donar resposta a la falta de mà d’obra en el sector de la construcció.
L’insuficient ritme de creació de nous habitatges no respon només a l’abandonament de la política de promoció d’habitatge públic i protegit per part de les administracions durant massa anys. En el cas particular del lloguer, també hi influeixen la falta d’estímuls i l’excés d’incerteses, que dificulten crear un mercat rendible per als inversors i assequible per als residents. Tampoc s’explica únicament per la càrrega de traves administratives que alenteixen qualsevol projecte. Hi ha frens objectius davant dels quals no es pot actuar a cop de decret, des de l’encariment de les matèries primeres i l’energia fins a la falta de mà d’obra, especialitzada o no, en el sector.
L’ensorrament del sector immobiliari amb la crisi financera va fer que es passés de 2,46 milions d’empleats en la construcció el 2008 a 1,53 milions. L’envelliment del col·lectiu i el desinterès de molts joves per incorporar-se a aquest sector han creat una necessitat que no s’ha satisfet ni amb l’arribada de treballadors estrangers. Industrialitzar els processos –manufacturant elements com banys complets o components de façanes en lloc d’aixecar-los a peu d’obra– pot pal·liar aquest problema, escurçar els terminis de construcció entre un 20% i un 60% i reduir costos. Però això només passarà si la industrialització creix molt més enllà del pes que té actualment, d’entre el 2% i el 4% respecte als processos tradicionals. Mesures com el PERTE per promoure aquestes fórmules són menys rendibles en termes d’imatge per a les administracions, però no menys necessàries.
El mercat immobiliari, per molta demagògia que es faci en casos com la desgràcia que sacseja ara la Maricarmen, no es resoldrà fins que s’equilibrin l’oferta i la demanda. La intervenció pública és necessària però no suficient. S’han de construir més pisos allà on la gent vol viure i, alhora, revisar l’estat dels salaris.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
