La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio

Escolta, Espanya

2
Es llegeix en minuts
Escolta, Espanya

Mercedes Ortuño / EFE

Fa gairebé 130 anys, Joan Maragall va publicar “Escolta, Espanya”. Era l’any 1898, i la sensació de canvi d’època sobrevolava el país. Crisi rere crisi feien necessari un nou rumb, i Maragall va escriure una de les radiografies més clares de la política espanyola de tots els temps. Un dels dards que hi llançava ressona avui amb punteria Deia així: “Massa pensaves en ton honor, i massa poc en el teu viure”.

Maragall demanava a l'Estat que deixés de mirar les glòries passades, que aterrés a la vida real i es concentrés en els problemes de la gent. I afegia: “Has desaprès d’entendre els teus fills?”. És un retret que continua ben viu, sobretot davant de discursos carregats de símbols i banderes, però que desatenen les condicions materials de la gent.

A la política, hi continua havent molt d'honor, molta façana i massa poc viure. Si Maragall visqués avui, les preguntes que es faria no serien tan diferents de les d’aleshores. Escolta, Espanya: Què passa amb els teus fills que treballen però no poden pagar un pis? Què passa amb els joves que no poden emancipar-se? Amb les famílies expulsades del seu barri? Potser Maragall li diria a l’Estat que podem presumir de macroeconomia i de creació d'ocupació, però si una part cada cop més gran de la societat no té accés a un sostre digne, el sistema falla.

Aquesta tensió és la que ha esclatat a Madrid aquest cap de setmana, amb desenes de tendes de campanya al bell mig de la Puerta del Sol i milers de persones manifestant-se per l’habitatge. És el que està esclatant avui a Catalunya. La imatge ens transporta directament a la primavera del 2011, a l'esperit del 15-M. Hi ha paral·lelismes evidents: una estètica semblant, per començar; la interpel·lació directa als polítics; i que la majoria de manifestants són d’una generació que se sent ofegada, la dels vint als trenta-cinc anys.

Però hi ha una diferència que pot canviar-ho tot: llavors s'impugnava tot el sistema, sense un actor clar, amb demandes difuses...era una esmena a la totalitat. Avui, no. O, de moment, no.

L'acampada actual té organització, i un subjecte polític definit.Assenyala un problema transversal però específic:els preus astronòmics que suposa tenir un sostre a Espanya.Exigeix solucions concretes, propostes que en molts casos fa anys que dormen als calaixos parlamentaris. Canvis contra l'especulació que ja són normals en altres països europeus, passos que comencin a revertir un model esgotat.

Notícies relacionades

La crisi de l’habitatge exigeix mesures estructurals i urgents, i la política existeix precisament per a això. Per arribar a grans acords en temes fonamentals. I si un mercat no funciona, una societat ha de tenir les eines i el coratge per canviar-lo. Es tracta de saber quin país estem construint: si som una societat on la gent que hi neix i hi treballa, hi pot viure amb dignitat.

Com deia Maragall: que la política pensi menys en l'honor. I treballi, d'una vegada per totes, en el viure.

Temes:

Vivenda