La petjada de Franco en les dones

2
Es llegeix en minuts
La petjada de Franco en les dones

El desnonament de Maricarmen és la demostració de com les conseqüències del franquisme continuen danyant les dones. El 1956, la llei franquista va impedir que la mare de Maricarmen figurés com a cotitular del lloguer. Les dones tenien limitat el seu poder jurídic al considerar-les incapaces. Dècades després, ella va heretar el contracte de la seva mare i va esgotar la segona subrogació permesa per la llei. Si la seva mare hagués sigut titular des del principi, Maricarmen hauria tingut una oportunitat que aquella desigualtat li va negar. I si la justícia avui hagués contemplat aquesta discriminació històrica, també.

Però Maricarmen no és l’única. Ja en democràcia, massa dones van pagar la factura de lleis franquistes i la seva inèrcia judicial. Quan les dones intentaven separar-se en els primers anys de la democràcia, els seus maltractadors les denunciaven per abandonament de la llar o adulteri. Fins al 1989, el Codi Penal esborrava el delicte de violació si l’agressor es casava amb la víctima. Fins al 1992, el Tribunal Suprem no va reconèixer que un marit no podia violar la seva dona. Fins al 1985 es va explotar laboralment joves al Patronat de Protecció a la Dona, cosa que avui les condemna a pensions de misèria. I hi ha les mares a les que els van robar els seus nadons. Entre 1978 i 1985, milers de dones van ser jutjades i empresonades per avortar. Fins a la llei de violència de gènere del 2004 no es va anul·lar l’atenuant de rampell o gelosia. I fins al 2021 no s’ha prohibit la custòdia compartida i suspendre el règim de visites a pares en procés penal per maltractament.

Quan no han sigut lleis franquistes, han sigut les dinàmiques i pràctiques d’aquell passat masclista en plena democràcia. Recordin Ana Orantes. Després de 40 anys de pallisses del seu maltractador, un jutge va aplicar de manera perversa el Codi Civil sobre la casa on vivien. La van obligar a la convivència forçosa. El seu exmarit la va cremar al pati que li van obligar a compartir. La propietat privada de l’home semblava valer més que la vida de la dona.

Notícies relacionades

No tot és passat. Poc s’ha parlat que el Govern va aprovar una ajuda al lloguer per a víctimes de violència de gènere de fins a 1.000 euros al mes durant cinc anys. Davant això, el PP i Vox han eliminat el criteri de violència de gènere per accedir al lloguer social a Valladolid. Ara entren en una quota més gran, el de violència domèstica, i exigeixen tres anys d’empadronament, una cosa difícil per a dones que solen canviar de municipi fugint dels seus agressors.

Tenim 50 anys de democràcia i massa dones han patit i pateixen les conseqüències d’un passat que va limitar les seves vides, i que no en tots els casos s’han corregit. Franco va morir, però la cultura franquista i la falta de perspectiva de gènere són vives en dinàmiques sexistes. Serveixi això per aprendre que el que ha conquerit no és per sempre. Que cada dret que retrocedeixi avui serà una condemna per al futur. Per això defensar les lleis feministes no és ideologia. És pura supervivència. I ens l’estem jugant.