Editorial
El Tribunal Constitucional ha fet un pas decisiu cap a l’aplicació de l’amnistia a la malversació del procés, al rebutjar la ponència de José María Macías sobre el recurs de Jordi Turull, que avalava la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar la llei a aquest delicte. El ple haurà d’abordar ara una nova proposta d’acord amb el criteri majoritari que ja va declarar constitucional la llei d’amnistia. Si confirma l’aplicació del criteri a la malversació, la seva doctrina haurà de ser tinguda en compte pel Tribunal Suprem a l’hora de revisar la situació dels condemnats i dels que continuen processats, cosa que previsiblement permetria aixecar les inhabilitacions i les ordres de detenció nacionals, un escenari que obriria la possibilitat que Carles Puigdemont tornés a Catalunya sense risc de ser detingut per les causes del procés.
Aquesta eventual tornada suposarà per a Puigdemont tornar a la política catalana després de nou anys i trobar-se amb una Catalunya molt diferent de la que va deixar el 2017, una nova realitat que serà determinant per decidir quin paper vol exercir i quina ha de ser l’orientació de Junts. Les eleccions municipals seran el primer test d’aquesta etapa, perquè permetran comprovar fins a quin punt la seva presència ajuda el partit a recuperar iniciativa i mantenir la seva implantació electoral, però també faran més difícil ajornar el debat sobre el lideratge i la successió. Junts haurà de decidir si manté Puigdemont com a eix d’un projecte encara vinculat al cicle del procés o si la seva tornada permet avançar cap a un perfil més ampli, pragmàtic i transversal, potser més pròxim a la tradició de Convergència en un context en què el creixement d’Aliança Catalana afegeix pressió a aquest dilema i obliga el partit a definir quin espai vol ocupar en una Catalunya en què les coordenades de l’independentisme ja no són les mateixes que fa una dècada.
Però el nou escenari no només afecta les perspectives electorals de Junts, sinó també la seva organització interna, condicionada durant aquests anys per la situació judicial del seu principal dirigent. Perquè mentre Puigdemont tenia causes obertes, la seva continuïtat al capdavant del partit estava lligada a una situació política i judicial que continuava sense resoldre. No obstant, una vegada superat aquest condicionant, Junts podrà abordar la renovació interna sense que les circumstàncies personals de qui va protagonitzar el procés continuïn determinant les seves decisions.
Per tot això, l’aplicació íntegra de l’amnistia tindrà un abast que transcendirà els efectes jurídics. Per Junts, però també per a ERC, suposarà poder afrontar el futur sense el condicionant excepcional que durant aquests anys ha suposat la situació judicial dels seus principals dirigents. Això no implica necessàriament prescindir de Puigdemont o Junqueras, però sí que permetrà abordar obertament què aporten ara els líders del procés i quin paper han d’exercir en els seus respectius partits. I, en termes més generals, podrà contribuir que el conjunt de les forces polítiques deixi d’actuar en funció de les conseqüències d’un conflicte que, gairebé una dècada després, ha entrat en una fase diferent, i que la política catalana i espanyola deixi d’estar condicionada per una situació en què les circumstàncies de Puigdemont han tingut un paper primordial.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
