2
Es llegeix en minuts
Guanya el partit de Mohamed VI

MAP / EFE

Amb una abstenció rècord del 62%, les eleccions legislatives al Marroc han donat com a guanyador un partit fundat pel rei Mohamed VI i liderat pel president de la federació de futbol, Fouzi Lekjaa. Tot i que el Partit de l’Autenticitat i la Modernitat (PAM) només ha obtingut 97 dels 395 escons del parlament, està en condicions de formar govern amb les altres dues formacions oficialistes que integraven la coalició governant, l’Agrupació Nacional d’Independents (RNI), de centredreta, i l’Istiqlal, conservador i nacionalista. Podria fins i tot atraure petites forces d’esquerres o defensors de la identitat berber, aprofitant el clima d’exaltació nacionalista que ha marcat la campanya electoral arran de la crisi de Ceuta. Com passa al Marroc, tot dependrà del rei, les prerrogatives constitucionals del qual el faculten per nomenar el primer ministre, entre les personalitats de la força guanyadora, i acceptar o no la formació del nou govern.

Tot indica que Mohamed VI nomenarà cap de govern Fouzi Lekjaa, ministre sortint encarregat de preparar la participació del Marroc en el Mundial de futbol del 2030. En cas de confirmar-se, suposaria una ratificació de la importància estratègica que la monarquia atorga a un esdeveniment compartit amb Espanya i Portugal i del qual aspira a ser seu de la final. Amb això, el Marroc vol donar una imatge de lideratge internacional, amb especial repercussió al continent africà. No ha escatimat recursos per aconseguir-ho, amb una inversió de 19.000 milions d’euros i la construcció de l’estadi més gran de futbol del món, amb 115.000 places, a Casablanca.

A més de l’abstenció, el més revelador dels comicis, els resultats donen alguna altra dada d’interès. La primera és el sorpasso que el PAM ha efectuat de l’RNI, que era, fins ara, el partit majoritari i que ha perdut un terç dels seus escons. Això reforça la importància que ha tingut la personalitat de Fouzi Lekjaa, com a figura que encarna les aspiracions del Marroc de cara al 2030. També cal ressenyar certa recuperació del Partit Justícia i Desenvolupament (PJD), islamista moderat que va estar al capdavant del país entre el 2011 i el 2021, així com també un lleu creixement de les petites formacions d’esquerra en el seu conjunt, sense que això posi en qüestió els plans de la monarquia.

L’abstenció va resultar aclaparadora entre els joves de 18 a 24 anys que van optar, en més d’un 80%, per no registrar-se, com és preceptiu per votar al país. Aquests joves van protagonitzar recentment una mobilització massiva, reprimida pel règim, per protestar per l’atur, que arriba entre ells al 37%, i la falta d’oportunitats, mentre contemplen com no sembla tenir límits el pressupost per al Mundial de futbol. Afectats per un desenvolupament que no sembla ajudar-los, molts, més del 55%, es plantegen o desitgen emigrar a la recerca d’un futur millor. La seva desafecció cap a la política serà, sens dubte, un dels principals reptes del nou govern i constitueix un factor que la monarquia alauita ha de tenir en compte, especialment en moments com els actuals, en els quals ha iniciat la transició de Mohamed VI, de salut delicada, al seu fill, el jove Mulai Hassan, de 23 anys.