Editorial
Més MAGA que republicans
Els fracassos exteriors i interiors de Trump han accentuat la divisió entre populistes i conservadors tradicionals
A set setmanes de les eleccions de mig mandat als Estats Units, que suposaran la renovació de tota la cambra de representants i de 35 dels cent senadors, el Partit Republicà apareix com una força política més alineada amb el moviment trumpista MAGA (Make America Great Again) i menys afí al conservadorisme tradicional de la seva història recent. Mitjançant el patrocini de candidats que li són afins, Donald Trump ha aconseguit marginar alguns líders de la vella guàrdia republicana i promoure els que el sostenen en l’essencial. No ha sigut un procés fàcil, tenint en compte la caiguda de popularitat que ha portat alguns candidats al Congrés o al Senat a prescindir de la seva presència en la campanya electoral d’alguns estats. No obstant, l’amenaça d’utilitzar de manera discriminatòria els 356 milions de dòlars recaptats per MAGA ha inclinat la balança a favor dels que combreguen amb la seva política, malgrat les crítiques que aquesta suscita en el seu propi electorat, com a conseqüència de la guerra de l’Iran i de l’impacte negatiu dels aranzels.
Tot i que les enquestes nacionals no són suficients per pronosticar el resultat d’unes eleccions a nivell d’estat i de districte electoral, el descens continuat de la popularitat del president (35% a favor i 61% en contra, segons l’últim sondeig d’ABC-Washington Post) ha introduït a les files republicanes la idea que Trump no és invencible. Els fracassos encaixats a l’exterior i en política interior han accentuat les tensions dins del Partit Republicà entre partidaris dels postulats MAGA i els republicans que enyoren un passat més estable i predictible. El seu enfrontament amb mitjans de comunicació convencionals, els seus xocs amb la justícia, fins i tot amb el Tribunal Suprem, i amb el president de la Reserva Federal, Kevin Warsh, provoquen una pèrdua d’autoritat que comença a traslladar-se a les files del partit de govern.
Els republicans compten que la divisió també afecti el Partit Demòcrata, les primàries del qual han posat de manifest la tensió entre candidats progressistes (alguns amb el suport dels Socialistes Democràtics d’Amèrica, encapçalats pel nou alcalde de Nova York, Zohran Mamdani) i els sectors més moderats. No obstant, el Partit Demòcrata acudeix als comicis amb l’avantatge de no haver de retre comptes per la gestió de govern i relativament unit en la crítica a la política de Trump. Tot plegat ha començat a fer sorgir dubtes, dins del Partit Republicà, sobre el seu futur després de la presidència de Trump. Per més que l’actual ocupant de la Casa Blanca insinui la possibilitat de continuar en el càrrec, en contra de totes les disposicions legals, molts líders republicans tenen la mirada posada en les eleccions presidencials del 2028. En aquestes, les dues ànimes que actualment conviuen al partit hauran de tancar la seva disputa triant, molt probablement, entre J. D. Vance, que aspira a recollir la tradició populista de MAGA, i Marco Rubio, que pot ser el candidat dels que aspiren que el partit torni a una senda conservadora més convencional, dins del possible en un context en què les forces del populisme erosionen arreu del món les opcions polítiques de l’establishment tradicional.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
