La tribuna
Els ponts de Puente
Es baralla amb periodistes, polítics i qualsevol que es posi a tret, Rei inclòs, i ho fa abusant de la paraula gruixuda i el menyspreu directe
No deixa de ser al·lucinant que un ministre ataqui personalment un periodista perquè no li agrada la crítica. ¿No és potser aquesta l’essència de la democràcia, l’equilibri de poders?
Oscar Puente treballa molt… a X. No se sap si treballa també al seu ministeri, atès el col·lapse de la xarxa ferroviària, el fracàs a l’alta velocitat, l’embolic del Talgo Avril o la pèssima gestió de l’accident d’Adamuz.
És el ministre, juntament amb Marlaska, amb més escàndols vinculats a la seva gestió pública, i el seu resultat és tan negatiu que només se’l coneix per les bronques públiques a les xarxes i pel paper com a prefecte de la guàrdia pretoriana sanchista. Per la resta, és el ministre del "puta Renfe", el que culpa el clima del caos a Rodalies, el que va defensar aferrissadament "la seguretat" del sistema en l’accident d’Adamuz. Balanç de gestió pública: sota mínims. Balanç de gestió de l’insultòmetre: rebenta el termòmetre. Es baralla amb periodistes, polítics i qualsevol que es posi a tret, Rei inclòs, i ho fa abusant del verb gruixut i el menyspreu directe, tan allunyat del decòrum que seria exigible en un càrrec públic, que més aviat sembla un personatge del Club de la Lucha. De fet, les seves maneres són tan histriòniques que recorden l’estil trumpista, en versió cañí.
Emperò, per bé que ha convertit la desqualificació personal en un estil ministerial, en les darreres hores ha fet el rècord. En només dos dies ha tingut temps d’atacar l’exdirigent Eduardo Madina, el president de Ceuta Juan Jesús Vivas i el periodista Antonio Ferreras, en els tres casos amb les pitjors maneres. Amb Madina, que havia gosat dir a la SER que l’executiu socialista "no ha fet ni un sol pas que s’entengui", Puente ha utilitzat la munició gruixuda: "Lo que te duele todavía es el baño que te dio Pedro. El rencor es un veneno que te tomas tú, creyendo que vas a matar al otro. Pero el otro está vivito y coleando y es presidente del Gobierno. Y tú andas de tertuliano exhibiendo tu rencor cada mañana. ¡Para lo que has quedado!". Atès que Madina va patir un gravíssim atemptat amb bomba lapa d’ETA el 2002, que li va amputar una cama, és evident el despropòsit i la manca de sensibilitat de la resposta. I així, d’aquesta manera bruta, Puente desvia un debat sobre la gestió de Ceuta (on el comentari de Madina es raonable i compartit per molta gent), en una baralla de bar contra un excompany de partit. El clàssic de Pedro Sánchez, en versió barroera.
Contra el president de Ceuta ha fet servir el mateix mètode de l’insult personal com a distracció del problema, fins al punt de considerar-lo un president que només defensa Ceuta "de boca" i d’arribar a fer servir el fill de Vivas per atacar la seva crítica a la gestió del govern. En aquest cas, la reacció de Puente és encara més deplorable, no endebades la situació a Ceuta és gravíssima, el caos és permanent, la inseguretat i la violència s’han disparat i la ciutadania se sent profundament desprotegida, mentre es cronifica el conflicte geopolític. Que en aquesta situació d’alarma, un ministre del Govern es dediqui a menysprear el representant dels ceutins, mentre es manté la incapacitat de resoldre la crisi, és tan surrealista com vergonyós.
Finalment, la baralla amb Farreras, tot i que es probable que quan surti aquest article ja hagi insultat algú més: el ministre és un workaholic en les qüestions X i costa molt seguir-li el ritme. Sobre el cas Antonio Garcia Farreras, la cosa té un component més còmic que polític. Farreras va dir en el seu programa Al Rojo Vivo que Puente era "el matón del PSOE" i va assegurar que si no s’aplaudia la gestió del Govern sobre Ceuta, "ja se sap: atac, desqualificació, insult…". Dit i fet, Puente va replicar exactament com s’esperava: atacant, desqualificant i insultant. La resposta del ministre al periodista: "Se’m passava. Ferreras, matón és el que tu ets i has estat sempre. El problema és que ja no fas por perquè tens menys audiència que la telebotiga. Petons". A banda del petit fet que Sánchez ha privilegiat manta vegades Farreras amb entrevistes exclusives, no deixa de ser al·lucinant que un ministre ataqui personalment un periodista perquè no li agrada la crítica. No és això l’essència de la democràcia, l’equilibri de poders? No hauria de dedicar-se a governar, enlloc d’insultar a tort i a dret?
Puente s’ha convertit en un mem permanent, i tenir un ministre mem és la metàfora de tot un govern.
