2
Es llegeix en minuts
Seixanta anys d’Albert Om

Eli Don / ACN / ACN

Acabo de llegir, o més aviat devorar, Què dirà la gent, el nou llibre d’Albert Om (Univers). He rigut uns quants cops en veu alta (com ara quan copia uns fragments del dietari que va escriure als 12 anys) i m’ha emocionat amb les paraules que dedica als seus pares i avis, sovint amb una gran tendresa. Quan recorda els dinars de diumenge en què coincidien les seves dues àvies, per exemple, que eren de caràcters antagònics, et fa somriure i estremir-te en una mateixa pàgina.

Notícies relacionades

El subtítol –Una família, una llengua, un país– ens avança que l’autoretrat d’Om es completarà a través dels seus records i vivències, però també amb les reflexions –i a vegades obsessions– pel que fa als tòpics del periodisme, les expressions que no hauríem de perdre o els usos i costums de la generació dels seus pares, entre d’altres. No és una revisió nostàlgica, sinó que la diversitat de les anotacions va fent créixer una mirada sobre el món que salta de l’amenitat a la transcendència, de la memòria de la infantesa al sentiment de pertinença a un lloc.

Albert Om escriu que publica Què dirà la gent perquè està a punt de fer 60 anys. No conec gaires persones amb un perfil públic que, com ell, hagin mesurat tan bé cada pas donat a la seva carrera, ja sigui fent periodisme a la ràdio, a la tele o escrivint articles i llibres de caràcter més personal. Aquest, de fet, deu ser el títol en què explica més coses de si mateix i, per tant, llegint-lo sents la seva veu: el to calmat, la dicció clara, el gir irònic. Per tot plegat, reconec que d’alguna manera jo en soc un lector ideal. Som amics des de fa anys, de la mateixa generació, i hem crescut a la plana de Vic, és a dir, amb la bella parla de la plana de Vic (passeu-me la vanitat). Com ell, encara em sé de memòria fragments de la missa, tot i que no practico, i com ell, jo també tenia fal·lera per la pàgina de 13, Rue del Percebe, d’Ibáñez, i sé què vol dir "fer margeres". Però em sembla que els lectors d’arreu tindran la mateixa sensació quan el llegeixin: ho fa la proximitat del seu estil i una gran curiositat per la gent i les seves coses, diguin el que diguin.

Temes:

Albert Om