Mbappé contra el nacionalmadridisme

2
Es llegeix en minuts
Mbappé contra el nacionalmadridisme

Pocs fenòmens tan fascinants com el moment exacte en què es barregen explosivament política i esport, dues disciplines que, malgrat la súplica ambiental que demana que no es barregin, no només es confonen, sinó que sovint s’influeixen i es condicionen mútuament. El controvertit i inesperat gest de Mbappé (i també de Vinícius i Konaté) de deixar la samarreta reivindicativa de Tots som caballas a mig pal, recollida al pit per remarcar expressament el seu rebuig, ha obert una profunda bretxa en el madridisme sociològic. Per entendre el conflicte, el primer que hauríem d’entendre és el missatge: en la salvatge polarització espanyola, una samarreta a favor dels ceutins és ara mateix sinònim d’una condemna als anomenats invasors, és a dir, a la immigració. No fa falta ser gaire espavilat per adonar-se que, al darrere d’aquesta pretesa solidaritat cap a la població local, s’hi amagava a més un rebuig de l’immigrant. O, cosa que és el mateix, hi ha qui ha mirat de convertir una vulgar jornada de Lliga en una baula més de l’estratègia d’assetjament sistemàtic al Govern d’esquerres. Per a la sospitosa associació d’empresaris que va promoure la samarreta, la frase dels caballas era l’equivalent a dir "Perro Sánchez, fill de...", la cançó de l’estiu a mig Espanya.

I pot ser que Mbappé mereixi molt menys la Pilota d’Or que Lamine Yamal, però amb el seu gest tan valent ha demostrat una fina intel·ligència per llegir la mercaderia ideològica trucada que miraven de colar-li. L’endemà, preguntat per l’incident, va dir, amb una senzillesa aclaparadora, que ho va fer per "no prioritzar" sofriments. Dit d’una altra manera: Mbappé va venir a dir que no participaria en cap aquelarre per treure rèdit polític del sofriment de tanta gent, també dels immigrants. No és estrany que, després de la repercussió del gest i les paraules de Mbappé, Florentino hagi contraatacat amb un viatge exprés a Ceuta, aquest sí inequívoc, de ple recolzament a la població i al govern local. La nit de les samarretes, el Reial Madrid es va afanyar a tapar la tempesta parlant de "respectar la pluralitat", però amb el viatge del seu president ha volgut deixar molt clar quina és la seva postura institucional. La divisió serà, per descomptat, negada, però és diàfana. A un costat hi ha quedat Mbappé i els altres futbolistes del Reial Madrid que han volgut deixar clar que ningú podrà trepitjar la seva llibertat d’expressió i que no compren el discurs de la ultradreta sobre la immigració. A l’altre costat hi hem vist un nacionalmadridisme atacant desvergonyidament les seves pròpies estrelles en mitjans i xarxes per motius polítics, i pel mer fet de desmarcar-se lliurement de l’agenda oficial que vol convertir Ceuta en l’arma de destrucció massiva per a l’assalt final al Govern de Pedro Sánchez. Som davant una profunda fractura social i simbòlica, que de moment serà tapada, però que caldrà veure amb una fina lupa com evoluciona en els corrents subterranis del madridisme. Per ara, als que sempre ens alliçonaven dient que no s’havia de barrejar política amb esport, aquí en tenen dues tasses.

Temes:

Govern