RAS I CURT

Seat i Estat, una unió inconvenient

Markus Haupt està a punt de complir el seu primer any com a conseller delegat de Seat en un dels moments més convulsos de la història recent de la companyia. El pla de reestructuració de la seva matriu, el grup Volkswagen, amb tancaments de fàbriques a Alemanya, acomiadaments i reducció de models, ha alimentat els dubtes sobre el futur de la marca espanyola més enllà del 2030. Haupt respon avui a aquesta inquietud en una entrevista exclusiva de Xavi Pérez en la qual transmet un missatge tranquil·litzador sobre la fàbrica de Martorell, la seva activitat industrial i Cupra. El futur de la marca Seat, en canvi, ofereix menys certeses. Haupt admet que la desaparició és un dels escenaris possibles. Aquesta franquesa mereix ser reconeguda. Millor admetre la incertesa que recórrer a paraules buides per calmar la inquietud sindical.

El directiu es mostra molt més contundent a l’hora d’oposar-se a un altre dels escenaris plantejats les últimes setmanes: l’entrada del Govern en el capital de Seat amb un paquet testimonial. Els sindicats defensen aquesta via perquè l’Estat pugui supervisar les decisions de la companyia.

Notícies relacionades

Haupt té raó. Les administracions han de seguir de prop el futur de Seat i implicar-s’hi per l’enorme impacte industrial, econòmic i laboral de l’empresa, però sense convertir-se en accionistes. Una participació minoritària en la companyia difícilment permetria al Govern decidir res del que de debò importa, com les plataformes, l’assignació de models i el destí de la marca. Això es decideix a Alemanya. L’Estat compraria risc i no control.

Les administracions disposen d’instruments de política industrial molt més efectius, com ajudes condicionades a noves inversions, a l’assignació de models i al manteniment de la producció i l’ocupació. Així poden exigir compromisos verificables a Volkswagen sense convertir els contribuents en accionistes.

Temes:

Seat Unió

Inicia sessió 0 Comentaris

Pugna pel vot útil de la dreta

L’avançament no mou l’agulla