Cotarelo se’n va a la guerra

"O ens convertim a l’islam i vivim com a ciutadans de segona, o fem la guerra", va esperonar des del monestir de Ripoll, més de mil anys d’història contemplant-lo – imagino que tremolant– mentre es dirigia als atònits espectadors. L’home es creu Ricard Cor de Lleó, tot i que de les seves paraules s’infereix que, en lloc de Camelot, té camell. Si l’hagués esperat un cavall blanc a la porta per allunyar-se cavalcant pel Ripollès disposat a reconquistar Terra Santa amb unes quantes vaques a tall de creuats i envestint torres d’alta tensió a falta de molins de vent, la cosa hauria quedat èpica. En lloc d’això, va lamentar que les noves generacions no saben disparar perquè no han fet la mili. A Cotarelo li agradaria que tornés la mili perquè ja no té edat i, tot i que la tingués, el descartarien per baix coeficient intel·lectual. Sabent que a un no el reclutaran, és fàcil apuntar-se a recuperar el servei militar.

Notícies relacionades

Sindicats en campanya electoral

Pluges i excepcionalitat

Fa anys, l’il·lustre professor en altres temps va ser convidat per la CUP –notin que s’apunta a tot el que sigui una invitació, ja sigui d’esquerres o de dretes– a fer una xerrada i va agafar una rebequeria perquè l’hotel on el van instal·lar no era de la categoria que ell creia merèixer. Es coneix que, sabent que el paio és exigent, a Ripoll no només li van proporcionar un bon hotel, sinó que abans de la conferència el van convidar a un dinar on no van faltar bons vins, potser en excés.

París bé val una missa, i sortir en els mitjans bé val un Cotarelo, devia pensar Sílvia Orriols, i a fe que ho va aconseguir. El problema és que, per superar això, l’any que ve ja només pot convidar Torrente.