A Illa li arriba el futur

Amb tot, hi ha nuvolades a l’horitzó i un cert pessimisme instal·lat en l’ambient. Com en el conjunt de la UE, la bona marxa de l’economia no s’aconsegueix traslladar a la renda disponible dels catalans a través dels salaris, especialment de la classe mitjana empobrida des de la crisi del 2008, que ni arriba amb la seva feina als beneficis que sí que aconsegueixen els capitals, ni té accés al sistema d’ajudes públiques per als vulnerables, que cada vegada tenen més demanda. El lema d’Illa, la prosperitat compartida, no acaba de materialitzar-se. I això deixa molt camp lliure al creixement dels populismes, ara especialment al de la dreta extrema, almenys en les expectatives electorals. Ja veurem com es concretarà. Aquest malestar ambiental s’està traduint també en diverses protestes sectorials. La més visible és la dels mestres, però pròximament s’hi afegiran altres col·lectius, com el dels metges. És curiós que el Govern català que més ha impulsat en l’última dècada el creixement de la despesa en els serveis públics tingui més contestació que els seus antecessors. I aquí hi ha potser la clau del que necessita Illa en la segona part del seu mandat: resultats tangibles en les polítiques sectorials, en la línia del que s’ha fet en la reforma dels processos administratius, de la multireincidència, energies renovables, habitatge, Rodalies o els centres d’investigació. Si el lideratge del president en l’orientació política general del Govern és clar i efectiu, es troba a faltar aquest mateix tarannà en àmbits com l’educació, la salut, la captació d’inversions i la seguretat. Segurament en aquests àmbits hi ha més complexitat i la feina triga més a visibilitzar-se, però, aprovats els pressupostos, l’impuls del Govern d’Illa s’hauria d’intensificar.

Aquesta tarda, el president Illa ha convocat la societat civil en una conferència titulada El futur és aquí. Segurament donarà respostes a moltes d’aquestes inquietuds, però en les pròximes setmanes i en els pròxims mesos hauria de fer seu aquell lema de fets, no paraules, almenys en allò que depèn de les competències que té Catalunya i, si arriba el cas, també explicant per què altres administracions no compleixen les que els corresponen.