Amb la IA, ens hi va la vida

Més ben dit, ja ho està fent. El seu ús va molt més enllà de respondre correus o ordenar la llista del supermercat. Al front d’Ucraïna, la IA ja pren decisions militars de forma autònoma.

A les universitats, resol problemes matemàtics plantejats fa dècades.És una onada que ho impregna absolutament tot, amb un ritme d’adopció que la posa al nivell del cotxe o de la telefonia mòbil.

Però amb una gran diferència: el seu desenvolupament tot just acaba de començar, i una tecnologia tan potent no es pot integrar a cegues. Necessita un debat obert sobre els seus límits i usos. Això mateix plantejava dissabte el director d'Anthropic, una de les potències mundials del sector. El CEO Dario Amodei publicava un text demanant alentir el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Alertava que el ritme actual és massa ràpid per a la regulació existent, que hi ha massa possibilitats que acabi en les mans equivocades, i que, si no es frena, les conseqüències poden ser terribles per a la seguretat i l’economia mundials. A la seva denúncia s’hi han sumat veus d'OpenAI, i fins i tot figures com Elon Musk.

Tots exigeixen més mecanismes de control. Ara bé, quan els mateixos que poden guanyar més diners amb la IA ens demanen que la regulem perquè podria destruir la humanitat, qui està escrivint exactament les regles? No resulta curiós que siguin els líders del sector els qui demanin trepitjar el fre? Gent que s’està fent milmilionària gràcies a la IA i que competeixen entre ells per veure qui guanya la cursa.

Hi ha qui veu en aquestes declaracions una estratègia empresarial més, perquè exigir una regulació restrictiva quan ja ets el líder del mercat és una manera de protegir-te. Ara bé, més enllà del tacticisme de Silicon Valley, el debat ètic de fons és innegable i inajornable.

Ho apuntada el papa Lleó XIV a la seva encíclica recent, on, recordem, feia una crida a "desarmar" la intel·ligència artificial i posar-la al servei de les persones. Una defensa d’allò que ens fa humans davant el creixement de la IA. Ja sigui a casa, a l’empresa o a la política, però sobretot a l'educació dels més joves.

Notícies relacionades

Roses a l’asfalt

Instrumentalitzar la desgràcia aliena

Una cosa semblant defensava aquest cap de setmana l'analista en cap de l'informe PISA, Tue Halgreen, a El País. Ha carregat contra l'impacte de la intel·ligència artificial a les escoles. L’expert adverteix que aquesta eina ofereix als alumnes una experiència molt allunyada de l’aprenentatge. Perquè per aprendre es necessiten l’esforç personal i el dubte, i si la màquina ens ho dona tot mastegat, no tenim cap de les dues coses.

Per descomptat, no es tracta de prohibir les noves eines. Però l'alerta de PISA, igual que la del Vaticà, exigeix prudència: Compte amb abandonar allò que ens fa humans. Compte amb delegar les decisions i el criteri. Davant la cultura de la immediatesa, el gest més revolucionari és aturar-se a pensar. I si escoltem els experts, en el cas de la IA, sí, ens hi va la vida.