La tribuna

¡Propina de 5.000 dòlars!

El prepotent Trump tem perdre les eleccions del novembre i ha promès –si es porten bé– recompensar els americans amb diners trinco-trinco

La pujada del petroli tira a l’alça els preus i els tipus d’interès. Per això el 57% dels americans diuen que la seva economia està pitjor que quan va ser reelegit president

3
Es llegeix en minuts
¡Propina de 5.000 dòlars!

Trump acaba de prometre un dividend de 5.000 dòlars (4.300 euros) als americans si els republicans guanyen les eleccions de mig mandat del 3 de novembre, quan es renova tota la Cambra de Representants i la tercera part del Senat. Dos flaixos. Un m’ha recordat aquells rancis cartells de les pel·lícules americanes de cowboys en els quals sempre sortia el dolent perseguit al costat de la xifra en dòlars de la recompensa. ¿La llei de l’Oest? Dos, ¿tan acollonit està Trump, l’home més prepotent del món, per pagar 5.000 dòlars a cada adult americà – que sumarien ni més ni menys que el 3% del PIB– per evitar una derrota al novembre?

Sí, gairebé està desesperat. Va guanyar prometent que Amèrica no entraria en més guerres (Vietnam, l’Iraq i l’Afganistan van costar moltes vides), i que els preus –que va dir que havien pujat per culpa de Biden– baixarien. I resulta que fa sis mesos va començar una guerra contra l’Iran que s’havia d’acabar en dues o tres setmanes i encara continua. I l’estret d’Ormuz, que sempre estava obert, continua tancat. Ha fet el ridícul. Va dir que, si no es rendien, faria desaparèixer la civilització iraniana i no s’ha atrevit ni a intentar-ho, perquè l’Iran pot respondre fent molt mal als països del Golf –l’Aràbia Saudita inclosa– que són els aliats d’Amèrica i amb qui Trump planeja negocis immobiliaris a Gaza, a les terres arrabassades als palestins. Exagero, sí, ma non troppo.

I el pitjor és que la pujada del petroli –ha tornat a passar dels 100 dòlars per barril, un augment del 67% a l’any– està empenyent els preus a l’alça. El galó de gasolina s’acosta als 4,15 dòlars, i això fa miques totes les seves promeses de rebaixar el cost de la vida. Per això, segons l’última enquesta consultada (Financial Times), Trump només és aprovat avui pel 33% dels electors, el 66% creu que l’economia va malament i –més definitiu– el 57% assegura que la seva situació financera és pitjor que quan va tornar a ser president.

Si Trump perd les eleccions a la Cambra de Representants (bastant possible) serà un ànec coix durant els dos anys que li queden. Gairebé no podrà fer res. I si també perd el control del Senat (més difícil) pot ser destituït amb un impeachment dels demòcrates. De raons, començant per la riquesa acumulada per la seva família, no en faltaran, sinó que en sobraran.

Trump no pot perdre, i com que té el Nobel de la prepotència –diu que l’estret d’Ormuz s’anomenarà de Trump i que l’estat de Nou Mèxic canviarà de nom perquè no li agrada– està disposat a tot. De moment, vol pagar als americans una comissió de 5.000 dòlars, com si fossin mitjancers poc escrupolosos. ¿Després?

Però el seu teló d’Aquil·les és que el seu instint econòmic–rebaixar impostos i apujar la despesa– està disparant el dèficit i el deute públic, que ha sobrepassat els 40.000 milions de dòlars, xifra que inquieta els mercats i fa apujar els interessos dels bons del Tresor amb què es finança el dèficit. Així, el deute americà a 10 anys pagava ja el 4,9% dijous, bastant per sobre del 3,48% d’Alemanya i fins i tot el 3,94% d’Espanya, que també s’han disparat. A Trump el patim tots, tot i que Sánchez i Feijóo vagin a la seva.

I l’interès dels bons empeny a l’alça les hipoteques i els crèdits i castiga l’economia. Trump s’ha passat dos anys atacant aferrissadamemt Powell, el president de la Reserva Federal, perquè no baixava els tipus d’interès, i ara Kevin Warsh, el president que acaba de nomenar, segurament haurà de pujar-los per no perdre credibilitat contra la inflació. El BCE ja ho va fer dijous, fins al 2,5%.

I Trump ha perdut el seu proverbial instint de fer marxa enrere quan veia que no podia (Groenlàndia). Ara no sap aturar la bogeria de l’Iran i fa que Scott Bessent, el seu secretari del Tresor que fins ara el moderava, compri bons perquè no pugin els seus interessos. Però així només inquieta més els mercats, i els bons americans a 30 anys estaven dijous al 5,34%, el punt més alt des de la crisi del 2007.

Notícies relacionades

¿Solució? Més aranzels al rebel Canadà i 5.000 dòlars de propina a tots els americans... si es porten bé.

¡Que Déu ens agafi confessats!, com es deia abans.