Normalitat institucional

En aquest nou marc s’inscriu la decisió de traslladar per primera vegada l’acte institucional que es feia a Madrid i celebrar-lo a Mèrida. Illa ha volgut reconèixer la contribució dels milers d’extremenys que van emigrar a Catalunya i dels extremenys d’origen català, reivindicant una idea de país basada en la pluralitat i la convivència. La voluntat de portar cada any la celebració a una comunitat autònoma diferent reforça una relació amb el conjunt d’Espanya allunyada de la lògica de confrontació de l’etapa anterior i d’algunes pulsions centralistes.

El missatge del president respon a aquesta mateixa orientació. La independència ja no ocupa el centre de l’agenda institucional i ha cedit espai a la gestió, la convivència i la defensa dels interessos de Catalunya des de les institucions. Educació, infraestructures, vivenda i finançament són els àmbits en els quals reclama sentit de país i capacitat d’acord. La defensa de la democràcia davant l’autoritarisme completa aquest canvi de prioritats i defineix el marc en el qual Illa situa la política catalana.

Les grans mobilitzacions de la Diada han quedat lluny de les xifres del procés. Aquest any la participació ha augmentat respecte al 2025, però segueix molt per sota de l’assolida durant els anys de més efervescència independentista. La jornada ja no ofereix la imatge d’una presumpta majoria independentista mobilitzada ni condiciona l’agenda política catalana com ho va fer durant el procés. El final d’aquell cicle tampoc ha donat lloc a un nou horitzó polític comú.

L’ANC i altres entitats independentistes han cridat a recuperar la unitat del moviment i a reconstruir la seva capacitat de mobilització, però l’independentisme continua dividit. La commemoració dels cinquanta anys de la Diada de Sant Boi de 1976 fa visible la distància. Aquella jornada va reunir sectors polítics diversos en defensa de les llibertats i de l’autogovern, mentre avui les forces independentistes no comparteixen una estratègia sobre la relació amb l’Estat, l’autodeterminació o la reconstrucció d’una majoria.

A aquesta falta d’horitzó compartit s’afegeix Aliança Catalana, la irrupció del qual introdueix una nova esquerda a l’espai independentista. La tensió va quedar patent en els enfrontaments del Fossar de les Moreres entre els seus simpatitzants i manifestants antifeixistes, que van requerir la intervenció, no sempre afortunada, dels Mossos, després de la qual cosa, l’endemà, Aliança va participar en una manifestació de la Diada separada. Un distanciament que planteja un problema polític a l’independentisme, ja que difícilment podrà recuperar sumar a una majoria els vots de la formació de Silvia Orriols.

La Diada del 2026 mostra una Catalunya més institucionalitzada i menys mobilitzada, però també més fragmentada políticament. La normalitat institucional s’ha consolidat i, davant la falta d’un horitzó compartit en l’independentisme, es reforça la centralitat política d’Illa.