Menopausa: qüestió de classe

Dos milions de dòlars a l’any per retardar la menopausa. És el que inverteix una dona, Kate Tolo, per prolongar la fertilitat i alentir aquesta etapa. La seva parella, Bryan Johnson, és un magnat dels estudis de longevitat. Va observar que gairebé totes les anàlisis se centren en homes i va decidir apostar per aquesta via. Sabem que la investigació mèdica ha ignorat les dones fins ara, amb investigacions sobre menopausa realitzades fins i tot amb dades d’homes. Però tampoc celebrem aquesta notícia com un èxit.

Primer, perquè retardar la menopausa, ¿per què? ¿No és un procés natural? ¿La intenció és millorar la nostra salut? ¿O és que els nostres cossos aguantin joves i fèrtils més temps? I és que aquest estudi neix a Silicon Valley i la seva finalitat no és ajudar totes les dones. Només les que tinguin diners. L’objectiu: vendre suplements.

A partir d’aquí, dos temes. Un: imagino les espanyoles en menopausa que llegeixen aquesta notícia pensant... "Tant diners per a d’altres i jo sense tractament". I és que les seves teràpies hormonals s’han convertit en un dels medicaments més desproveïts a Espanya. Un d’ells, a més, va apujar el preu un 77% des de l’abril. Per a la disfunció erèctil, viagres i aquests temes no hi ha hagut problemes. Però moltes han estat tot l’estiu amb la calor, els acaloraments i sense dormir. I el problema segueix encara. Però aquesta és la demostració que la ciència i el sistema continuen sense prendre’ns seriosament.

Notícies relacionades

Via lliure a la normalitat política

Un escut francès per a Banc Sabadell

I segon tema. Alhora s’està generant una bretxa de desigualtat en la menopausa de categoria. Cada dia veiem a les xarxes socials solucions per a aquesta etapa que no estan a l’abast de totes: exercicis de força, dietes hiperproteiques, suplements... I, a part, tractaments hormonals als quals no totes poden accedir davant la falta de bons diagnòstics o la falta de temps que tenen per a elles. Al final, cansades de donar voltes, si tenen diners o van a la ginecòloga privada amb llarga llista d’espera fins que arribi el miracle, o comencen a comprar suplements sense criteri mèdic, com a pedaç urgent per a l’insomni i l’acalorament, o ho deixen estar. La menopausa no és una malaltia, però sí que afecta la qualitat de vida. I si aquests símptomes no es tracten a temps sí que pot generar problemes de salut greus: des de falta de múscul fins a osteoporosi. Un estudi a Anglaterra, amb dos milions de dones de 40 a 60 anys, va trobar que la prescripció de la teràpia hormonal era del 24,2% en les més afavorides davant 10,9% en les més desfavorides.

Mentre uns juguen a ser immortals als seus laboratoris privats i a vendre, milions de dones entaulen una lluita diària per aconseguir un simple pedaç o un esprai d’estradiol a la farmàcia del seu barri. Retardar la menopausa no és un avenç feminista ni una democratització de la ciència. És jugar més amb la nostra salut. El problema no és que algú tingui dos milions per investigar com envellir millor. El problema és que milions de dones no tenen els recursos per aconseguir l’atenció i la cura que necessiten.