RAS I CURT Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
ES-Alert a Catalunya, protegir la població sense paralitzar-la
Incidencias por las lluvias en Catalunya /
ES-Alert ja forma part del diccionari de les nostres vides. També ho fa el seu inconfusible xiulet, un so que perfora l’oïda i que, cada vegada que ressona, torna a obrir l’etern debat. ¿Protegeix o alarma? Així va passar dimecres passat, quan la Generalitat va suspendre les classes i va restringir la mobilitat a cinc comarques on viuen al voltant de dos milions de persones en vista de la previsió de pluges torrencials. S’esperaven 40 litres per metre quadrat en tan sols 30 minuts.
El temporal va ser molt menys intens i va encendre les crítiques a un Govern acusat de sobrereaccionar aquesta vegada i de quedar-se curt en altres ocasions, com va passar a Tarragona a finals d’agost.
Jutjar una mesura preventiva amb la informació de l’endemà sempre resulta fàcil. Les autoritats han de decidir per endavant, guiades per models meteorològics imperfectes i sota una pressió que amb prou feines admet marge d’error. No en va la memòria recent és plena d’exemples de perills minimitzats i protocols activats massa tard. La dana de València encara fa mal, gairebé dos anys després.
Ara bé, la prevenció tampoc és la panacea. Cada alerta ha de ser proporcionada, explicada i avaluada a posteriori. Els avisos massa freqüents resten credibilitat al sistema i poden ser ignorats el dia que més falta facin.
Els números posen en perspectiva el debat. El 2025 es van enviar més de 70 ES-Alert a Catalunya, el doble que l’any anterior, la majoria per incendis i inundacions, segons dades de Protecció Civil. Aquestes xifres confirmen la consolidació del sistema, però també obliguen a vigilar la fatiga que pot provocar la repetició.
Notícies relacionadesSobretot, quan la tecnologia permet avançar cap a alertes més precises, adaptades a la ubicació i al risc real de cada zona. El perill no és el mateix si es viu al costat d’un riu o a quilòmetres de distància; ni si es té mobilitat reduïda o no.
El repte és millorar els protocols per protegir més persones alterant al mínim la vida de la ciutadania, afinar les previsions i recuperar-ne la confiança. La població ha d’actuar amb prudència, però també diferenciar quan cal quedar-se a casa i quan n’hi ha prou amb obrir el paraigua.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
