Saxònia-Anhalt
El dilema del cordó sanitari
Durant dècades, l’estratègia del cordó sanitari amb la ultradreta va ser acceptada com a dogma pel sistema central de la política europea, acordat pel nucli democràcia cristiana - socialdemocràcia. Van ser anys de relativa coherència a l’Europa mig partida pel mur de Berlín. L´escenari ha canviat molt. Els vells partits a la dreta de la dreta han acaparat el vot anti immigració i avui amenacen l’hegemonia del centredreta clàssic mentre que la socialdemocràcia no sap si imitar la radicalització del partit demòcrata a l’Amèrica del Nord o propugnar més control de la immigració, com Dinamarca.
A Alemanya, el lideratge de Friedrich Merz queda molt debilitat per les eleccions al land de Saxònia-Anhalt –dos milions d’habitants, amb el llegat nefast del comunisme–, a causa de la victòria sense majoria absoluta del partit AfD, de gènesi anti immigració, en un desplaçament electoral equiparable ‒amb variants nacionals al de Farage a la Gran Bretanya, el de Meloni a Itàlia, el de Le Pen a França, el de Vox a Espanya i d’altres, com es constata en la composició del Parlament Europeu. El creixement d’Alternativa per Alemanya respon a un desbordament immigratori. Si Angela Merkel viu en l’oblit és per l’entrada d’un milió de sirians que fugien de la guerra civil, l’agost del 2015, i des d’aleshores el seu partit ha anat perdent vots.
Amb els resultats de Saxònia-Anhalt torna al debat polític el que ja fa temps que hi ha al carrer. Va ser encertat el cordó sanitari ideat per apartar la ultradreta del sistema? Una cosa semblant passa a França, al Regne Unit. A Itàlia, Meloni ja és un exemple de com el centredreta és absorbit pel seu flanc dret. El cas d’Espanya és diferent: Vox avança, però el PP –segons les enquestes– seria el soci més important en un hipotètic Govern de coalició. A diferència, el partit conservador britànica ja va darrere del partit anti Brexit i anti immigració de Farage.
Notícies relacionadesA França, va ser el socialista Mitterrand qui va afavorir Jean Marie Le Pen per perjudicar electoralment el centredreta, com Pedro Sánchez ha donat marge a Vox per debilitar el PP. Posteriorment, el cordó sanitari es va aplicar al sistema de doble volta, i amb això es va aconseguir que en la segona volta els partits acordessin eliminar els candidats de la dreta radical. Això va ser ostentós en les presidencials del 2002: en la primera volta Le Pen va tenir més vots que Chirac, que va obtenir la presidència en segona volta gràcies al cordó.
La Unió Europea fa temps que planteja tenir més control en una política immigratòria concertada. Això és lent, encara que reforçar l’agència Frontex sigui un bon pas. El debat que en faci la CDU serà decisiu. En aquest aspecte, l’historiador Andreas Rödder ha estat persistent. Considera que l’estratègia del cordó sanitari –a Alemanya anomenat tallafocs– afavoreix l’AfD i que construir majories al Bundestag seria més eficaç que aplicar boicots absoluts. O pactes amb línies vermelles o competir directament amb l’AfD, perquè, a la llarga, excloure del sistema els votants de la dreta radical els radicalitza més i pot ser un dèficit de representativitat.
