‘THE OTHER CLUB’ Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Debacle a PISA: ¿i si deixem de fer experiments amb les proves PISA?
. /
Molt poques vegades es parla del mateix tema al bar, als despatxos, a l’ascensor i al grup de WhatsApp dels cunyats. Aquesta setmana el tema compartit ha sigut els resultats de l’informe PISA, que dibuixen un panorama gairebé apocalíptic sobre el nivell d’aprenentatge dels alumnes dels 37 països de l’OCDE i dels països associats. Els joves escolaritzats de 15 anys fallen estrepitosament en lectura, càlcul i escriptura. En definitiva, en la terminologia clàssica, són uns sapastres. Si algun de vostès tracta amb nois i noies d’aquesta edat, coincidirà amb mi que PISA és com els termòmetres dels trens de rodalies que marquen 40 graus en un vagó carregat de gent congelada per l’aire condicionat. ¿Per què el que mesura PISA no es correspon amb la realitat? Fonamentalment per dos motius. El primer és que avalua alguns coneixements que per als joves d’aquesta edat són simplement obsolets, mancats de sentit. Saber resumir, saber ortografia o les taules de multiplicar són habilitats que a aquesta edat al segle XXI i en països avançats, només són útils i necessàries dins de l’escola. I aquí rau el segon motiu. L’escola reparteix els formularis als alumnes aclarint que les proves de PISA no compten per al currículum oficial i no són cosa de l’escola sinó de l’Administració. Amb aquest preludi, els joves intel·ligents, que són la majoria, passen olímpicament d’esforçar-se a fer bé les proves. I fins i tot els que pensen per si mateixos es pregunten i pregunten per què els senyors de PISA no es miren els exàmens que ja fan, i que sí que compten, en lloc d’organitzar una performance tramposa.
La setmana dels despropòsits
Els dies posteriors a la publicació de l’informe PISA contemplem alguna cosa pitjor que els resultats dels alumnes: les ocurrències dels polítics per donar solucions màgiques al presumpte problema de nivell dels nostres estudiants. La tecnofòbia s’emporta la palma en aquest catàleg de despropòsits. Des dels que volen tornar al boli fins als que volen prohibir les pantalles fins i tot per distribuir l’aulari. Si l’escola d’avui és pitjor que la d’abans, la reacció instintiva dels politòlegs en missions d’assessorament és tornar a l’escola d’abans. Segurament els promotors d’aquestes idees no van anar a aquesta escola d’abans i no s’imaginen del que parlen. La classe política oblida algunes coses importants. El que mesura PISA fa referència al que ha passat i s’ha fet en els últims 3 o 5 anys. No en el que es va fer ahir. I el que es faci avui determinarà què diran els informes d’aquí a 3 o 5 anys quan ja no hi siguin. Per això és tan important que en educació, com en altres coses (infraestructures, habitatge, medi ambient), s’aconsegueixin consensos que permetin implementar mesures que superin els límits de les legislatures.
El pànic de les mares i les pares
Notícies relacionadesLes mares i els pares d’avui viuen espantats per encertar amb l’educació dels seus fills. La proliferació dels influencers sobre «criança» els ennuvola la vista. Només falta que els avis es passin el dia cantant les virtuts de l’educació analògica de manera que exigeixen que els seus nets passin el calvari que han passat ells generacionalment: ser educats en el món analògic (el boli que demanava un conseller autonòmic) per posteriorment aprendre habilitats digitals i transformar-se. I aquesta proposta, els joves de 15 anys que avalua PISA la veuen totalment fora de lloc, entre altres coses perquè ja viuen al món digital fora de l’escola. Convertir les aules en santuaris de l’edat de pedra és una cosa que aquests joves pagaran molt car. El món és digital i serà amb intel·ligència artificial (IA). Si l’escola no els prepara per a això o si, quan ho fa, les proves de PISA els suspenen, ens dirigim a un món medieval en què només accedien al poder els que sabien llatí. Ara ho faran els que coneguin la IA.
L’assumpte és l’autoritat
¿Es pot educar sense autoritat? La resposta des de qualsevol tradició pedagògica és «no». ¿Es pot ensenyar ortografia o càlcul sense autoritat? La resposta, des de qualsevol ideologia, és no. ¿Tenen els professors, avui, l’autoritat que necessiten? La resposta és no a cap dels 37 països de l’OCDE. ¿Tenen les mares i els pares l’autoritat que necessiten? La resposta és no, en uns estats que els l’han usurpat. En lloc d’eliminar les pantalles i les plataformes potser la fórmula per millorar l’educació és eliminar les proves PISA.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
