El temps robat a la lectura

El retrocés afecta les matemàtiques i les ciències, però preocupa l’ensorrament de la lectura, aparentment sense fre si s’observa la sèrie històrica de les avaluacions PISA. A aquestes altures s’han assenyalat diverses causes, gairebé totes vinculades a la pèrdua d’atenció i a la dificultat per controlar distraccions.

Ens hem acostumat a la vida multitasca, a una lluita infatigable per domar el temps, vèncer el seu pas i esprémer-lo fins que tot encaixi en petites fraccions horàries. I és llavors on es perd l’important: l’atenció.

La tecnologia i les seves múltiples pantalles encarna aquests lladres de temps que prometen agilitzar les tasques mentre generen noves necessitats. Com els homes grisos de la mítica Momo, de Michael Ende, que robaven el temps amb el seu fum a tot aquell que es creuava en el seu camí. Momo era el seu antagonista perquè tenia una virtut escassa: sabia escoltar.

El món accelerat en què vivim, inquiet també per les veus crítiques que alerten dels riscos d’implantar la IA sense control, no pot abandonar-se al derrotisme.

Notícies relacionades

Sindicats en campanya electoral

Pluges i excepcionalitat

Aquests dies ha arribat a les llibreries l’última novel·la d’Ian McEwan, sempre afilat en la seva lectura de la societat i del seu temps. En el que podem saber imagina un futur distòpic, amb bona part del planeta inundat, des del qual es mira la nostra generació amb una barreja d’enveja i admiració: representem, malgrat tot, un moment esplèndid de la història.

McEwan convida a trencar les pors que paralitzen i a començar a actuar. Però també reivindica el paper de la novel·la: seguir el flux del pensament, comprendre l’altre i detectar els malentesos. En els llibres, i en la comprensió lectora, pot ser el principi per canviar-ho tot.