La tribuna
La innovació, què és i què no és
És important generar nou coneixement, i no només pels seus possibles efectes econòmics futurs, sinó també com un signe de civilització, però no és suficient
Es pot gastar més en R+D sense que augmenti la productivitat: la clau és l’aplicació a través de la millora de processos i mètodes de gestió
R+D i innovació, amb la IA, són avui paraules repetides per diversos tertulians, polítics i portaveus. Sovint, quan no saben què dir sobre els problemes del país o d’una empresa, adopten un aire solemne i diuen: "Cal augmentar l’R+D", i no afegeixen res sobre com s’ha de fer i per què. L’R+D és aquell Sant Greal que multiplica pans i peixos econòmics? O és, més aviat, la coartada perfecta per semblar que en sabem sense proposar res concret?
El manual de Frascati, aprovat per l’OCDE el 1963, mesura l’esforç en activitats de recerca i desenvolupament en relació amb el PIB. Quant gasten Estats, universitats, empreses i entitats sense ànim de lucre en investigació bàsica, aplicada i desenvolupament experimental. És una variable que mesura l’esforç, no els resultats.
Per això, el 1992 l’OCDE va publicar el manual d’Oslo, centrat a mesurar la innovació: com innoven les empreses i quins efectes té aquesta innovació en la seva competitivitat. Una empresa, però, pot innovar sense necessitat de fer R+D: adoptant tecnologies existents, canviant processos, redefinint el model de negoci o millorant l’experiència del client. La innovació no és el que fa un laboratori de recerca; és el que fan les empreses amb l’adopció de tecnologies, la millora de processos i l’adopció de mètodes de gestió de la innovació.
Es pot gastar més en R+D sense que, per art de màgia, augmentin la innovació o la productivitat: no hi ha res que ho garanteixi. Una cosa és la correlació entre la despesa en R+D i el PIB per càpita d’un país, i l’altra és que hi hagi una relació de causa-efecte, com el cant del gall del veí i la sortida del sol: estan correlacionats però, quan el veí mata el gall, el sol segueix sortint.
L’R+D és necessària, sobretot en els sectors que Pavitt anomenava "basats en la ciència". És important generar nou coneixement, i no només pels possibles efectes econòmics futurs, sinó també com un signe de civilització. No n’hi ha prou, però. Convertir-la en un mantra que resoldrà els actuals problemes econòmics és un error.
Assentat aquest principi, convé preguntar-se: què és la innovació i per què és tan important? En una edició del màster en Gestió de la Innovació (MBI) de la UB, que dirigeixo, vam treballar les principals definicions d’innovació dels últims 50 anys per buscar una nova definició que les integrés: Drucker, Rosenberg, Christensen, Pavitt, Porter, Christopher Freeman, Eric von Hippel, Henry Chesbrough i molts d’altres han fet aportacions importants al coneixement i la pràctica del procés d’innovació. Es tractava d’arribar a una definició breu, compacta, clara i actual de la innovació, i aquest va ser el resultat:
"La innovació és un procés sistemàtic, transversal i obert que transforma un flux continu d’idees en valor per al client i genera beneficis sostenibles per a l’empresa". Analitzem-ho breument. Sistemàtic: no és una idea genial aïllada, sinó un procés continuat, amb metodologia i sistema contrastat. Transversal: no és una tasca exclusiva del departament tècnic, sinó que hi ha de participar totes les àrees de l’empresa, amb un paper clau de màrqueting, que coneix el mercat. Obert: és la famosa "innovació oberta" de Chesbrough. Cal col·laborar amb centres tecnològics, universitats i altres agents de l’ecosistema innovador. Flux continu d’idees: cal activar idees de forma constant. Moltes no seran viables, però es tracta que de cada cinquanta idees en surtin dues innovacions rellevants cada any. Valor per al client: la innovació ha de traduir-se en productes, serveis o processos que els clients estiguin disposats a comprar. Beneficis sostenibles: si no hi ha beneficis recurrents, a mitjà o llarg termini, al final no hi haurà inversió ni creixement.
I com es gestiona aquest procés? Durant les últimes dues dècades s’han desenvolupat nombroses metodologies, com el design thinking, el doble diamant, la innovació oberta, l’estratègia de l’oceà blau, els lean start-ups, els living labs i moltes altres que ja apliquen les empreses més innovadores del món i que va recopilar Nesta a Innovation landscape. No és màgia; és mètode i disciplina.
En definitiva, quan algun il·lusionista econòmic us vengui la poció màgica de l’R+D, recordeu que la clau del nostre futur econòmic i social no és només ni principalment augmentar la despesa en R+D, sinó fomentar la innovació de les empreses perquè la gestionin com un procés sistemàtic, transversal i obert, orientat a crear valor i beneficis sostenibles.
Menys màgia i més mètode, menys tòpics i més gestió.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
