Fahrenheit 451 a les nostres aules

Amb Catalunya fora de concurs, després de fer el ridícul excloent de la mostra els alumnes amb dificultats, Espanya ha obtingut a PISA 2025 les notes més baixes de la seva sèrie històrica en lectura, matemàtiques i ciències, amb un descens especialment acusat en comprensió lectora. Dels 496 punts del 2015, ha caigut a 451, molt per sota de la mitjana de l’OCDE, una pèrdua que equival, segons la mateixa organització, a més de dos cursos escolars complets. La conclusió és esborronadora: una generació sencera ha perdut, literalment, la capacitat d’entendre el que llegeix. En vista de la catàstrofe, se’ns ha volgut consolar assenyalant culpables còmodes amb l’estadística que un 54% de l’alumnat ja utilitza la intel·ligència artificial per aprendre i un 40% per resumir textos. Però hi ha una causa més inquietant, que ningú vol dir en veu alta i que té a veure directament amb haver deixat d’obligar els adolescents a llegir llibres sencers, exigents però necessaris, que no trien ells.

Notícies relacionades

Mirem França de prop; el lloc on avui es debat quin món vindrà

Informació meteorològica

A Catalunya el símptoma és especialment sagnant. Ja fa molts anys, es va decidir amb nocturnitat i traïdoria –i, per cert, amb escassa resistència social– eliminar les lectures obligatòries de literatura catalana i castellana de les matèries comunes de batxillerat i de les proves de selectivitat, deixant-les només per a qui cursi l’optativa. Així, títols que durant generacions van teixir un imaginari comú –La plaça del Diamant, Tirant lo Blanc, La casa de Bernarda Alba– van deixar de ser lectura obligada per a la immensa majoria de l’alumnat. I no només els llibres s’han esfumat de l’aula. També la memòria, aquell exercici que una certa pedagogia va menysprear en nom de la modernitat. Per una estranya raó, els nens ja no aprenen Assaig de càntic en el temple de Salvador Espriu o La vaca cega de Joan Maragall. En el mateix moment en què entraven per la porta de les aules milers d’iPads (avui ja obsolets), fèiem fora de l’educació els textos literaris imprescindibles per estructurar el cervell de la humanitat.

Marginada la lectura de veritat i humiliats els llibres, ara hi ha qui se sorprèn perquè només un 2% dels nostres adolescents sigui capaç d’abordar un text realment complex i l’informe PISA mostri uns joves sense bagatge cultural. No ens enganyem més: el que ens amenaça de veritat no és una crisi d’educació, sinó una crisi de lectura. Hem cremat els nostres llibres a l’altar de la modernitat, en un nou Fahrenheit 451 impulsat des de les nostres aules. O recuperem ja l’hàbit de llegir textos de veritat a l’escola o preparem-nos per a l’arribada distòpica de diverses generacions d’analfabets funcionals. Als Estats Units o l’Argentina ja estem veient què passa quan un imbècil que no ha llegit res en la seva vida accedeix al poder.