Drets infantils vulnerats

Segons el Govern espanyol, uns 1.500 infants hi van arribar sols i actualment estan en situació d’acollida per les autoritats. Set-cents són nenes i, a més, s’afirma que hi ha molts casos de menors de 13 anys, per la qual cosa el perfil migratori ha canviat respecte a processos migratoris anteriors. La vulnerabilitat d’aquests infants és superior, per la seva condició i per les situacions d’abús, agressions i perills a què estan exposats.

Més enllà de les dades, aquests nens i nenes estan al centre d’un debat polític que va des del retorn als països d’origen fins al repartiment entre comunitats autònomes, però que sovint obvia situar al focus els drets que tenen com a infants. La Convenció dels Drets de l’Infant de 1989 determina que els Estats tenen l’obligació de vetllar per la protecció dels drets de totes les infàncies. Aquest tractat protegeix l’interès superior del menor i estableix el seu dret a ser escoltat, a no patir discriminacions i al desenvolupament físic, mental, espiritual, moral, psicològic i social. Aquests menors que anomenem estrangers no acompanyats són infants amb drets reconeguts internacionalment per la seva condició d’extrema vulnerabilitat, i així també ho recull el marc legal espanyol.

En definitiva, no són únicament emigrants: són nens i nenes. Tenen diferents perfils i inicien els processos migratoris per motius diversos; però, en resum, volen millorar les condicions de vida i cerquen un futur millor perquè no tenen les mateixes oportunitats als països d’origen. Sense ignorar la importància de com ha d’abordar aquest repte tan complex la nostra societat, l’arribada de menors no es pot reduir a un debat exclusivament sobre el control fronterer: hem de poder garantir, per sobre de qualsevol altra consideració, la protecció a la infància. D’entrada, en aquest marc és important identificar els menors, contactar amb el país d’origen, comptar amb la col·laboració d’aquest país, verificar la situació familiar (per descartar situacions de desemparament o risc) i escoltar la voluntat dels menors.

Posteriorment, es requereix fer un acompanyament especialitzat a aquests infants, el qual en molts casos té resultats molt positius en termes d’inclusió social. Són infants amb una alta resiliència, que amb un projecte migratori definit i a través d’un gran esforç i treball aconsegueixen construir un itinerari d’inserció social exitós. Tot i les nombroses dificultats que han d’afrontar, hi ha elements clau que permeten facilitar aquest procés, com l’aprenentatge de la llengua, la formació, la inserció laboral, el treball de l’autonomia i la vinculació amb l’entorn i la comunitat. Les entitats socials com la Fundació Pere Tarrés tenim bones experiències en la inclusió d’infància migrada sola, però malauradament aquestes històries d’èxit no tenen el mateix impacte que les nombroses notícies negatives, poc contextualitzades i sovint mal explicades sobre els adolescents que emigren sols.

Notícies relacionades

Roses a l’asfalt

Instrumentalitzar la desgràcia aliena

Per a una part de la nostra societat, aquests infants són, en primer lloc, estrangers i, en segon lloc, delinqüents o invasors. És imprescindible abordar els prejudicis envers aquests infants i lluitar contra la deshumanització i les discriminacions que se’n deriven. Les administracions i les entitats socials tenim el gran repte de situar el debat en un altre lloc, tot i el context polític actual.

Ceuta és avui un escenari de moltes dificultats i contradiccions, no fàcils d’abordar, però no podem reduir el debat a dividir les persones entre bones i dolentes segons la condició o origen. En canvi, sí que podem intentar construir un futur millor, protegint les infàncies i evitant l’ús interessat i polític de les migracions, amb la necessària col·laboració de tothom.