El relleu
Si Calviño succeeix Sánchez
La millor notícia per al futur del PSOE i d’Espanya seria que Pedro Sánchez decidís no ser candidat a la presidència del Govern en les pròximes eleccions generals. La crisi de Ceuta ha sigut la gota final que ha acabat per amortitzar el seu mandat. A mesura que els sondejos electorals inunden els mitjans de comunicació, el resultat del PSOE tal com és avui podria batre el seu rècord negatiu en obtenció de vots, que precisament el té Sánchez. En les eleccions generals del 20 de desembre del 2015 el PSOE va obtenir el 22% dels vots; en les del 26 de juny del 2016, anticipades després del fallit intent de sumar Podem al pacte que havia firmat amb Ciutadans, en va aconseguir el 22,6%. La batalla interna al PSOE, propiciada pel "no és no" de Sánchez a recolzar amb l’abstenció un govern de Mariano Rajoy, la seva dimissió i la seva tornada victoriosa després de les primàries del maig del 2017 del PSOE, formen part de l’etapa més convulsa del partit. Un altre rècord: el millor resultat electoral d’aquest partit és el de les eleccions del 28 d’octubre del 1982, quan el van votar el 48,11% dels espanyols amb dret a vot.
El pròxim calendari electoral només té una data segura: el 23 de maig, amb les eleccions municipals i de deu autonomies (tret que alguna decideixi avançar-se). Davant la sensació que la suma del PP i Vox arrasarà els socialistes i obtindran confortables majories a gairebé totes les places decisives, Sánchez haurà de dilucidar si avança les generals o espera convocar les generals al 22 d’agost, l’última data possible.
Notícies relacionadesProfetitzar no costa diners i Sánchez pot estimar que algun cigne negre, esdeveniment inesperat, o llançar una campanya apocalíptica contra la possible arribada de la dreta extrema al Govern pot beneficiar-lo. Li va sortir bé el 2023, quan va aconseguir sumar suports per poder governar amb l’extrema esquerra i els partits independentistes. El PP va guanyar aquelles eleccions, però no va poder sumar, i el moviment modest i naïf que propugnava un govern de coalició va fracassar.
I si no és Sánchez, ¿qui? L’argument més sòlid que té aquest Govern per demanar el vot és l’econòmic. Amb tots els matisos i peròs que es vulgui, l’economia espanyola mantindrà el 2026 un creixement entre el 2,3% i el 2,6%, el tercer previst més alt a la zona euro, després de Malta i Croàcia. No obstant, el desprestigi de Sánchez ve per temes aliens a l’aritmètica econòmica. L’acadèmic afí a l’esquerra Ignacio Sánchez Cuenca demanava en una tribuna a El País que fos l’actual ministre d’Economia, el tecnòcrata Carlos Cuerpo, el candidat. Però hi ha una altra persona, dona, tampoc membre del PSOE, que va precedir Cuerpo. Treballa a Luxemburg i presideix el Banc Europeu d’Inversions, el prestigi del qual tampoc es posa en dubte: Nadia Calviño. Amb un petit detall: el seu sou anual brut és de 430.331 euros, davant els 97.383 que guanya el president del Govern. ¿Raó suficient per dir no, si l’aparell del PSOE li demana que lideri el partit? Continuem profetitzant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
