RAS I CURT
Prendre’s seriosament Aitana
Quatre Palau Sant Jordi situen Aitana entre els grans fenòmens de la música espanyola. Les prop de 74.000 persones que van esgotar les entrades serveixen per calibrar la magnitud del seu èxit, com vaig comprovar dimarts durant la seva última nit a Barcelona. Adolescents, grups d’amigues, mares amb les seves filles i també homes omplien les grades. Molts, que han crescut al mateix temps que ella, cantaven cada cançó com si no hi hagués un demà, reconeixent-se en unes lletres que parlen de l’amor, la inseguretat, la pressió o la por de mostrar-se vulnerable. Aquesta identificació ajuda a entendre un fenomen que va més enllà de les llistes de vendes.
La cultura que entusiasma les dones joves, com molt bé descrivia Jordi Bianciotto en aquestes pàgines, encara s’observa amb una certa condescendència. Els seus ídols es presenten com a productes passatgers i les seves emocions es jutgen amb una severitat reservada gairebé sempre per a elles. Afortunadament, el temps corregeix aquests prejudicis, igual que les quatre nits amb totes les entrades venudes.
Notícies relacionadesAitana està lluny de ser l’estrella prefabricada i de fama fugaç sortida d’Operación Triunfo que alguns encara volen veure. Compon cançons, prova sons, assumeix riscos i ara dirigeix la seva pròpia carrera, amb talent, treball i una ambició sostinguda.
A més, el fenomen adquireix una dimensió que Barcelona hauria de valorar bé. Una jove de Sant Climent de Llobregat ha desenvolupat una carrera capaç de reunir desenes de milers de persones i expandir-se per Europa i Amèrica. Tant ella com els seus músics, ballarins, tècnics, productors, dissenyadors i professionals del sector pertanyen a aquesta indústria cultural que crea ocupació, riquesa i prestigi i que tant bé fa a la ciutat. Menystenir fenòmens com aquest és renunciar a entendre cap on es mou la cultura popular i quin tipus d’economia creativa necessita una capital com Barcelona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
