Fatiga d’influencers

Quan influencers i generadors de continguts, acostumats a la jungla sense lleis del món digital, s’introdueixen en un ecosistema amb les seves normes i jerarquies (el US Open, la Vuelta, institucions polítiques), les friccions es tornen insostenibles perquè, a l’utilitzar l’esdeveniment com a decorat de la seva pròpia marca, interfereixen en el que se suposa que estan cobrint. Aquesta és una diferència essencial entre l’influencer i el generador de continguts, d’una banda, i el periodista, de l’altra.

A les xarxes i mitjans hi ha un agitat debat sobre una suposada decadència dels influencers, just quan l’ecosistema comunicatiu digital viu temps convulsos a causa de la irrupció de la IA en una esfera externa (les audiències) i una altra interna (com canvia la manera de crear continguts i informacions). En altres paraules: la manera de narrar, ja sigui periodisme, publicitat o entreteniment, i la manera de rebre les narracions (buscar, trobar o que ens trobin) viuen un massiu procés de transformació.

En realitat, el que emet símptomes d’esgotament és un determinat model d’influencer: el famós que mostra (i monetitza) una vida a la qual milers de seguidors aspiren. Les xifres totals de seguidors dels comptes d’influencers baixen i sembla haver-hi certa fatiga al seu voltant. En els debats a les xarxes i mitjans se n’assenyalen algunes causes, com el cansament del ciutadà davant la saturació publicitària a les xarxes i la sobredosi de postureig. Pot ser, però és més decisiu el fet que les xarxes socials hagin canviat les seves pròpies regles. D’un timeline format pel contingut que generen els comptes que se segueixen (d’aquí ve la fidelitat a un influencer determinat) s’ha passat a l’scroll infinit de recomanacions basat en els gustos i interessos de cada usuari. L’algoritme mostra contingut de comptes que els usuaris no segueixen, i aquest canvi fa tremolar els fonaments dels influencers, que viuen una cosa semblant a una crisi de model de negoci i reputacional. Crisis relatives, perquè les perspectives econòmiques parlen d’un negoci que continua creixent, tot i que menys.

Notícies relacionades

Pugna pel vot útil de la dreta

L’avançament no mou l’agulla

Per això cobra força la distinció entre influencers i generadors de continguts, molt sovint anònims. En lloc d’una estrella que influeix sobre milions d’usuaris, proliferen microinfluencers, experts, comunitats i creadors per a nínxols. El màrqueting, sempre amatent a batejar com a nous fenòmens antics, l’anomena contingut fantasma o sense rostre (faceless, en anglès, per descomptat). En realitat, es tracta del contingut anònim de tota la vida. La part bona és que l’algoritme premia contingut de qualitat de creadors que no són famosos; la dolenta és que en la història de la comunicació ja sabem què passa quan es comunica (és igual que sigui publicitat, propaganda o informació) des de l’anonimat.

Per al periodisme, aquests moviments tectònics són una oportunitat. L’scroll infinit i l’auge dels creadors de continguts obren una finestra per buscar noves audiències sense el pes generacional de les marques legacy . Si ja no es tracta d’abast brut (quanta gent et segueix), sinó de com interessa, agrada o és necessari el teu contingut per a una comunitat concreta, el periodisme amb responsabilitat editorial té molt a dir en aquest partit. Això sí, sempre que entengui que influencers i generadors de contingut no són un exemple a seguir en termes deontològics, però sí quant a noves maneres de narrar. Entre "Pogachitar" i el text heretat de les edicions impreses, el periodisme ha de trobar la manera d’explicar de manera atractiva el periodisme responsable. I aquesta conversa no és tecnològica ni de gurus, sinó de pur ofici.