Diada

Espardenya i esvàstica

1
Es llegeix en minuts
Espardenya i esvàstica

Hi havia una vegada un catalanisme combatiu, que lluitava pels drets nacionals i per la democràcia, que va aprofitar una de les primeres escletxes del règim franquista (el 1976, recordem-ho, el dictador ja no hi era, però es mantenien amb fervor fúnebre i decadent les estructures totalitàries) per sortir al carrer i reivindicar un 11 de setembre en llibertat. Fa cinquanta anys va ser una llibertat vigilada, recordem-ho, i allunyada per decisió governativa del centre de la ciutat, és a dir, de l’ànima civil del poble. Tant a Sant Boi com, posem per cas, a Girona, on aquella primera celebració permesa (tolerada, millor) de la Diada es va fer al Camp de Mart de la Devesa. Va ser, per a molts, un esclat inesperat de dignitat i consciència de país, des de l’evocació de la lluita contra la dictadura fins a l’entronització de símbols nacionals que, per a molts, eren desconeguts. Un dels testimonis d’aquell 11 de setembre, per exemple, ha confessat que fins a aquella tarda de 1976 es pensava que l’himne de Catalunya era La Santa Espina i no pas Els segadors.

Els joves que entraven en una nova era penjaven a les seves habitacions cartells de combat, com ara la mítica foto de Pere Català i Pic, aquell "Aixafem el feixisme" de 1936 en què una espardenya de set vetes trepitjava i esmicolava una esvàstica sobre un terra lluent de llambordes. Aquell tòtem en blanc-i- negre ajuntava en una imatge rotunda i eficaç les dues ànimes del catalanisme republicà: l’essència nacional i l’antifeixisme. Aquests dies, arran del triomf electoral de l’extrema dreta a Alemanya, Aliança Catalana ha felicitat els neonazis i ha fet mofa d’aquell cartell. "Ja hem passat", han dit a les xarxes, en la més rància tradició del feixisme espanyol. Si és que algú tenia algun dubte de la seva filiació, del seu ideari ultra, de la fixació per un imaginari barroer i tronat, aquí en té una altra prova. És un deure moral (ara més que mai) recordar el cartell de Català i Pic. Saber què volia dir, saber a què ens obliga com a ciutadans.

Temes:

Sant Boi Girona