Un veritable final d’etapa

Per tercera vegada Trapero surt d’una responsabilitat de primer nivell a la policia catalana perquè no comparteix el model policial del conseller de torn. Primer va ser amb un Govern de CiU, després amb un Govern de Junts i Esquerra i ara amb un del PSC. I la realitat és que el model policial que explica Trapero sona molt bé i no és estrany que hagi entusiasmat tres presidents de la Generalitat de partits i ideologies diferents. El que encara avui ostenta el rang més alt als Mossos d’Esquadra explica que la policia ha de tenir absoluta independència en la gestió de la seguretat ciutadana i en la seva actuació com a policia judicial. I que correspon als polítics de la conselleria definir les prioritats i els mitjans disponibles per afrontar-les. Impecable. Però la realitat és que, a la pràctica, el que s’han trobat els presidents i els consellers és que converteix el cos policial en una estructura impenetrable que controla amb mà fèrria i estil cabdillista i que gairebé mai accepta un correctiu en els seus errors. Un estil de direcció que, amb el temps, ha acabat resultant divisiu per al cos, ja que ha prioritzat en moltes ocasions la lleialtat professional per sobre dels mèrits o la preparació. La trampa de Trapero va quedar en evidència quan va acceptar un càrrec de naturalesa política després d’haver ocupat la direcció operativa en dues ocasions. Va deixar l’uniforme, però ningú en els Mossos s’oblidava que tenia davant un major quan interactuava amb el màxim responsable polític. El principal repte del substitut de Trapero, Ferran López, que pateix la mateixa condició, és obrir una nova etapa i demostrar que és possible dirigir la policia amb criteris d’acord amb les prioritats del govern sense recórrer al cabdillisme per aconseguir la sintonia i preservar l’autonomia operativa dels professionals.

Aquesta marxa posa igualment en dubte l’aposta del president Illa, que, sent candidat, va anunciar simultàniament la recuperació de Trapero com a director general i el nomenament de Núria Parlon com a consellera, cosa que va generar una espècie de tàndem que tornava a desvirtuar la separació entre política i policia. L’anècdota que tots dos fossin nascuts a Santa Coloma no ha frenat que aquesta màcula inicial i la personalitat de Trapero hagin derivat en tensions que s’han expressat de manera irreversible en la renovació del comissari en cap dels Mossos, Miquel Esquius. Parlon ha aconseguit el suport del president per nomenar la primera dona en aquest càrrec, Sílvia Catà. És, doncs, el moment que Parlon lideri sense condicions, obri una nova etapa que no tingui res a veure amb el procés i generi una dinàmica que tradueixi els bons indicadors de seguretat ciutadana en una confiança més gran dels ciutadans. Sobretot, en temes com la criminalitat lligada al cultiu i tràfic d’estupefaents i a l’ús d’armes de foc. És el moment que Illa demostri que almenys el 50% de la seva aposta va ser encertada.