Merz, ¿l’home equivocat?

El 2024, l’AfD ja va ser el primer partit (33%) a Turíngia, però es va quedar lluny de la majoria absoluta i el cordó sanitari a una extrema dreta amb reflexos nazis va impedir que governés. Però ara, a Saxònia-Anhalt, l’AfD ha aconseguit el 44%. Segurament governarà pactant amb un petit partit d’esquerres, o seduint alguns diputats democristians. En qualsevol cas, el cordó sanitari contra qui té el 44% dels vots i s’ha quedat a tres escons de la majoria absoluta no tindria cap sentit. Això de Saxònia-Anhalt és, doncs, un gran terratrèmol polític.

És un land petit, de només dos milions d’habitants. Però que l’extrema dreta més reaccionària d’Europa (més que Marine Le Pen) hi guanyi per golejada, en un moment en què el populisme radical guanya terreny a molts països, és un seriós senyal d’alarma.

L’AfD ja era forta, però en només quatre anys ha doblat els seus vots: ha passat del 20,5% al 44%. En canvi, la CDU, el partit que governa Alemanya i que fins ara governava també el land, n’ha perdut la meitat: del 37% al 17%. L’AfD ha trinxat la CDU, és la dada fonamental. I la participació ha pujat del 60% al 78%. Molts abstencionistes han votat l’AfD. ¿Amb esperança o per desesperació?

I ja no és un problema de l’est sinó d’Alemanya. L’estancament econòmic des de la invasió d’Ucraïna, en una economia basada en el gas natural rus barat, ha provocat una crisi industrial que –en un país exportador– el proteccionisme de Trump i la competència xinesa encara han agreujat. El model alemany està amenaçat. I els 100.000 acomiadaments de Volkswagen –una empresa emblemàtica amb una forta influència pública i sindical– en són una prova evident.

A l’estancament econòmic s’hi suma la morositat política. L’entesa entre el centredreta (CDU) i la socialdemocràcia (SPD) ha sigut molt positiva, però portem ja massa anys de gran coalició (una mica més forta que la cooperació). I la recent excepció va ser un govern de l’SPD amb els verds i els liberals (més a la dreta que la CDU en molts temes). Les diferències entre la CDU i l’SPD ja no eren excessives. Potser no podien, ni calia que ho fossin, però és que, a més, governaven junts. Crisi i absència d’alternança, la cara negativa del cordó sanitari.

I el vot de Saxònia-Anhalt, segons les enquestes postelectorals, ha sigut també un vot de càstig al canceller Merz, que governa des del 2025, més rígid i menys empàtic que Angela Merkel i que creia que inflexionant el partit a la dreta destrossaria l’AfD. Ha passat just el contrari: l’AfD s’ha menjat el centredreta.

Merz és un canceller tocat: l’AfD ja lidera les enquestes alemanyes amb un 27%, davant el 20-22% de la CDU. Just al revés del 2025, quan Merz va guanyar l’AfD per 28% a 20,8%. L’extrema dreta estaria arraconant així la CDU, el partit emblemàtic de l’Alemanya de postguerra, d’Adenauer a Merkel. I molts alemanys dubten que Merz arribi al final de la legislatura, el 2029. Una crisi política a Alemanya –no diguem ja una victòria de l’AfD–, unida a un possible triomf de Marine Le Pen en les presidencials franceses del 2027, seria el punt final de l’Europa actual que vol més unitat. Just el que encoratgen Trump i Putin.

Notícies relacionades

Mirem França de prop; el lloc on avui es debat quin món vindrà

Informació meteorològica

El director de Der Spiegel, el gran setmanari alemany, ha escrit que Merz és "l’home equivocat". Però pot ser que ja no sigui l’home sinó les direccions dels grans partits tradicionals les que no sàpiguen reaccionar.

Ara s’ha de veure què passa a les eleccions de Mecklenburg-Pomerània Occidental, un altre land de l’est del país, i a la ciutat-estat de Berlín, el 20 de setembre. Si l’AfD també s’acosta al 44%, Merz serà un home mort. I potser no només Merz.