Una de bona m’he guanyat per dir la setmana passada que Pedro Sánchez no és un mort polític, que la seva habilitat és evident i que el seu equip a la Moncloa és molt llest. Semblava que ja estigués apostant per una nova victòria del secretari general socialista. Però és que aquesta mateixa frase la repeteixen, més vegades del que ho haurien de fer, al mateix carrer Génova, seu del PP.
No és un descobriment que el president és molt llest i sap com contrarestar les informacions que puguin anar dirigides contra la seva tasca o persona. Més murri que va ser Mariano Rajoy, quan també tot eren atacs i va sucumbir en una moció de censura. El PP sempre ha sigut més beneit a l’hora de defensar-se dels que erosionaven els seus governs. Ho va demostrar en aquells dies posteriors a l’11M. Les estratègies de Rubalcaba en els seus atacs al Govern eren difícils de contenir. Anava a totes. L’equip Feijóo és més matusser i demostra no tenir tanta mala llet, tot i que sigui irrespectuós. Per a les coses bones i les dolentes.
Així que afirmar que Pedro Sánchez pot sobreviure a l’assetjament i errors d’aquests mesos entre Ábalos, Cerdán, la seva dona, Zapatero i Ceuta no és cap tonteria. Ho va demostrar fa una mica més de tres anys. Es tracta de seguretat de moviments.
I ja no diguem quan l’extrema dreta alemanya de Saxònia-Anhalt li fa un favor, a l’aconseguir una majoria important en les eleccions mentre la Unió Cristianodemòcrata (CDU), la dreta centrada estil PP, s’enfonsa. La fotografia és perfecta i reprodueix el que explica Sánchez des de fa anys: que a Espanya tota la dreta és el mateix. Poc importa si és veritat o és mentida, la qüestió és que en la fotografia tots quedin ben siluetejats i ningú ho pugui negar.
Ves a saber què quedarà del PSOE després d’aquests posicionaments que tant molesten els vells de la nau socialista, estil Emiliano García-Page o el mateix Felipe González, tot i que aquest cada vegada compti menys com a peça de pressió. El cert és que, en aquests moments, una dels bons missatges que té a la màniga Sánchez és tornar a la càrrega amb aquell invent del gran José Zaragoza que "si tu no hi vas, ells tornen". I ara els que tornen és tota la dreta constituïda en extrema. Aquest és el seu enemic.
Notícies relacionadesDe cara a les eleccions, es produeix un altre fenomen. Mentre el socialisme s’erosiona en la majoria de les comunitats espanyoles, a Catalunya la cosa és diferent. El PSC passa per un bon moment tant d’imatge, com de gestió, excepte en l’educació, a la qual el Govern se li continua entravessant i no troba pastilles relaxants de coll. El cito perquè la bossa de votants socialistes que puguin continuar recolzant el que diuen que "va pacificar" el territori pot ser de pes. Una bossa plena de paperetes de ciutadans que prioritzin els fets davant les promeses incomplertes, com que mai hi hauria una amnistia i després n’hi va haver, tot i que Puigdemont segueixi lluny.
Catalunya es convertiria en la salvació de Pedro Sánchez i Feijóo encara no se n’ha adonat. I això no passa per començar a seduir Junts. Més aviat al contrari.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
