Joan Vila, tinent d'alcalde, sobre el crim de Manresa: "Ho sento, ho podem fer millor"
Més dun miler de persones fan a Manresa una marxa silenciosa amb espelmes en record de Carles Vilajosana /
L’assassinat d’en Carles Vilajosana ens ha colpit. Davant d’un fet d’aquesta gravetat, el primer és expressar el condol i l’escalf a la seva família i a les persones que l’estimaven. Però, des de la responsabilitat política, no ens podem quedar només aquí.
Ho sento, Manresa. Ho podem fer millor.
Ho sento perquè massa sovint, entre tots, hem desplaçat el debat cap allà on ens resulta més fàcil discutir. Hem convertit problemes de convivència, seguretat i incivisme en debats identitaris o sobre l’origen de les persones. I potser així hem deixat de formular-nos les preguntes que realment importen.
Què està passant perquè un menor surti al carrer amb una arma blanca? Què falla perquè sigui capaç d’utilitzar-la contra una altra persona? En quin moment hem normalitzat determinades conductes, la violència, la falta de respecte o el menyspreu per les normes més elementals de convivència?
Aquest és el debat.
No va d’on ha nascut ningú. Va de conductes. De valors, educació, família, escola, carrer i comunitat. Va d’autoritat i també de conseqüències. I va de preguntar-nos què hem fet malament cadascú des de la responsabilitat que ens correspon.
L’any 2022, quan Impulsem Manresa encara no tenia responsabilitats de govern, vam dir que calia posar ordre en benefici de la convivència, apostar per la seguretat i el civisme i recuperar el respecte per l’espai públic. Qui la fa, la paga. Per dir-ho, se’ns va titllar d’aporofòbics i se’ns va arribar a cremar públicament a la plaça.
Avui som on som. I jo no m’he mogut ni un mil·límetre.
No ho dic des de la distància d’un despatx. En els darrers deu anys he estat víctima en disset ocasions de delictes contra el patrimoni. Sé què significa denunciar, tornar a començar i tenir la sensació que probablement tornarà a passar. Sé què significa sentir-te sol davant d’una situació que no has provocat, que no pots resoldre pel teu compte i davant la qual esperes que l’Estat et protegeixi.
I massa vegades aquesta protecció no es percep, no hi és.
L’Estat és implacable quan toca liquidar impostos i complir terminis. I així ha de ser. Però el ciutadà té dret a exigir la mateixa determinació quan toca protegir la seva seguretat, els seus béns i la convivència. No demano privilegis. Demano reciprocitat.
Ara que som al govern, aquesta convicció ens obliga encara més. I aquí vull ser just amb els companys amb qui compartim aquesta responsabilitat. Hi ha hagut un canvi evident en les polítiques de seguretat, civisme i convivència. S’han pres decisions, s’hi han destinat recursos i s’han afrontat problemes que durant massa temps havien estat incòmodes.
No ha estat suficient. I no defugirem la nostra responsabilitat. Però una cosa és assumir la nostra responsabilitat i una altra acceptar que tota la responsabilitat és nostra.
Hem de fer més. Ser més contundents en l’aplicació de les ordenances, intensificar-ne el control i garantir que les sancions tinguin conseqüències. Cal revisar el règim sancionador i endurir-lo allà on sigui possible. La reincidència no pot sortir barata.
I hem d’explorar tots els mecanismes legals perquè qui incompleix reiteradament les normes de convivència no pugui accedir, com si res hagués passat, a determinats beneficis, bonificacions o ajuts municipals. Una comunitat solidària no és una comunitat sense normes. Els drets comporten deures.
La immensa majoria dels manresans, hagin nascut on hagin nascut, compleixen, treballen i volen viure en pau. És aquesta majoria la que hem de protegir. A Manresa tothom és benvingut, però les normes són per a tothom. Sense excepcions.
I també exigim responsabilitats a qui legisla i a qui aplica les lleis. La seguretat i la convivència són una cadena: Ajuntament, famílies, escola, serveis socials, policia, legisladors, Fiscalia i justícia. Quan una baula falla, la resta ho pateix. Quan en fallen diverses, ho paga el ciutadà.
No busco culpables a qui assenyalar. Busco responsabilitats que cadascú ha d’assumir. Començant per la nostra.
Seguretat i convivència no són de dretes ni d’esquerres. Són drets ciutadans. I defensar-los no ens fa menys socials. Sovint són precisament els barris més vulnerables els primers a patir les conseqüències de l’incivisme i la inseguretat.
El 2022 vam dir que volíem una ciutat segura, cívica i amb sentit de comunitat i pertinença. Avui, perquè governem, aquell compromís és encara més exigent.
Ajuda, sí. Oportunitats, totes. Impunitat, cap.
Notícies relacionadesHo sento, Manresa. Ho podem fer millor. I els que tenim responsabilitats de govern tenim l’obligació de començar per nosaltres mateixos.
Suau en les formes, ferms en el fons.
