¿‘Hiperabundància’?

L’estiu dona per pensar i revisar aquest context tensat pels extrems, i han estat reveladores les dues entrevistes publicades per l’editora en cap del The Economist, Zanny Minton, amb –per una banda– Elon Musk i –per l’altra, i posteriorment– amb Yuval Harari. És preocupant com aquella tensió que ens pensàvem que quedava reduïda al món televisiu i del debat polític, resulta que –quan es trasllada a la intel·lectualitat i personalitats que estan considerades visionàries– hi observes la mateixa mancança de visió comuna sobre el món d’aquí a 10 anys. Tot partint d’apreciacions compartides sobre un futur en què la intel·ligència artificial pot ser desenvolupada a nivells que superin la intel·ligència humana i que, per tant, la humanitat perdi el control, no pot ser més distant l’anàlisi de les conseqüències que això pot comportar i la necessitat de treballar regulatòriament perquè aquest món continuï sent el nostre món

Per una banda, Elon Musk considera que en 10 anys la intel·ligència artificial haurà superat ja la intel·ligència humana de forma irreversible i que això, no obstant, ha de ser vist com una sortida positiva per a la humanitat perquè ens portarà a la "hiperabundància": ja no caldrà treballar i serà l’Estat el que proveirà els sous i diners als ciutadans perquè puguin viure, mantenint així una política de mercat.

En canvi, la visió de Harari parteix del fet que la victòria de la intel·ligència artificial no és irreversible i es fa absolutament necessari regular-ne la limitació i també els efectes en la seva aplicació.

En el seu llibre La sociedad de la desconfianza, Victoria Camps precisament subratlla la necessitat de compartir uns valors comuns com a societat perquè aquesta pugui existir com a tal, com a grup convivencial a partir del respecte i l’entesa, les ganes de compartir, que és el que permet una previsibilitat i lluita per uns objectius comuns. I és aquesta falta d’ethos, de valors comuns, que ella identifica com l’origen de la manca d’un demos, d’una identificació de poble com a subjecte polític, el que aquestes entrevistes a Musk i Harari deixen ben palès: no hi ha una visió comuna del món d’aquí a 10 anys, perquè sobretot el que no hi ha és una base ètica comuna, uns valors compartits.

I aquestes entrevistes, amb unes reflexions en paral·lel que tensionen i separen, que no permeten confluir-les ni fer-les convergir a punts d’entesa ni àmbits de debat que permetin la tonalitat dels grisos (sempre i tot, a partir del blanc o el negre!), xoquen amb les notícies que els migrats diaris d’estiu han portat en primera plana: no sembla que el conflicte de Ceuta i Melilla trobi l’origen en la visió d’una futura societat de la hiperabundància; no sembla que els camps d’emigrants i refugiats que proposa Meloni responguin a un món que ha de viure despreocupat perquè no caldrà treballar i cobrarem igual (com vaticina Musk); ni tampoc no sembla que la solució a les calors asfixiants sigui posar aire acondicionat a les cases quan avui el principal problema és que no hi ha prou cases.

Són massa les contradiccions com per no pensar, davant la boutade de Musk que viurem en un món de superabundància, que avui les notícies ens apropen més a un món que es rebel·la que no a un món acomodatici i que pot plantejar-se tranquil·lament un futur en pau i llibertat.

Notícies relacionades

Bill Gates té molta por

Puigdemont, insomne per Orriols

I no serà des de la gasiva resposta (i propostes!) de mantenir allò que tenim, sense voler compartir ni sentir la mínima voluntat de generositat, que aconseguirem mantenir els drets que s’han aconseguit després de tants anys.

Escoltar Elon Musk m’ha portat a una visió d’un món que, com en Los irresponsables de Sarah Wynn-Williams, només predica i s’omple la boca d’una visió comuna que promogui la igualtat i la llibertat a tot el món, quan l’únic que sembla que els mou i persegueixen és que els comprem els productes tecnològics que creen (amb un nivell d’innovació admirable, això sí!) i aconseguir d’aquesta manera una expansió comercial que passa per sobre dels interessos del bé comú i les polítiques públiques.