El pitjor cec és el que no hi vol veure

Així és com el Govern està gestionant la gravíssima crisi de Ceuta. Com més temps passa i més sabem és pitjor, perquè ha aparegut un informe policial que no deixa dubtes sobre la participació del Marroc en l’assalt de 80.000 persones sobre Ceuta. Una altra cosa és el grau d’aquesta implicació, sobre la qual encara falta informació. Però tots vam veure els gendarmes marroquins dirigint cap a Castillejos els camions carregats de joves, que van suscitar "ira i vergonya" a l’escriptor Tahar Ben Jelloun quan sortia de la recepció que el rei Mohamed VI oferia a Tetuan, a molt pocs quilòmetres de Ceuta. ¿De veritat algú pot creure que al Marroc es mouen 80.000 persones sense permís?¿O que els gendarmes les encaminin sense que els ho manin? Però Sánchez continua mantenint que la cooperació amb el Marroc en matèria migratòria és excel·lent, probablement per no reconèixer que fa un mes que s’equivoquen. Mantenella y no enmendalla contra tota evidència, en la confiança molt trumpiana que una mentida repetida moltes vegades es pot convertir en realitat. Però no cola.

El futur ens donarà més informació sobre el que ha passat. Puc equivocar-me però crec que Rabat va voler temptejar la fortalesa de la resposta d’un govern que percep feble i l’experiment se li’n va anar de les mans. Això ajuda a explicar l’entrada de 80.000 persones un dia i l’ordenada sortida del 90% 24 hores més tard. Com a toc de xiulet. El resultat van ser més d’un centenar de morts.

Sánchez va qualificar encertadament el que va passar els dies 30 i 31 de juliol com un atac a la nostra integritat territorial, però després se’n va anar de vacances i el seu govern ho va tractar com una crisi migratòria. Tremend error perquè era això i molt més, una policrisi certament migratòria però també i, principalment, política i de seguretat, a més de social, humanitària i sanitària, que era evident que la ciutat de Ceuta no podia resoldre per si sola. I com que va errar en el diagnòstic, va errar també en el tractament a aplicar i així va perdre 30 dies. La ciutat avui és insegura, està bruta, està saturada, i és un polvorí amb la metxa encesa. I ara, arribat el setembre, tot són presses per mirar de recuperar el temps perdut.

Notícies relacionades

Sindicats en campanya electoral

Pluges i excepcionalitat

El president del Govern va considerar oportú expressar els seus punts de vista sobre el que va passar a la cadena SER en una entrevista de guant blanc, sense preguntes massa incòmodes i sense insistir quan Sánchez eludia la resposta. Va ser un relat, com també ho va ser la seva posterior compareixença al Congrés, caracteritzat per l’autocomplaença, l’absència d’autocrítica i aquest envejable estar sempre content amb si mateix que el caracteritza. Però no em va agradar la manera en què es va referir al Rei quan li van preguntar per una possible visita a Ceuta, on ha sigut convidat pel president Vivas. El seu llenguatge del cos va ser molt revelador, ja que se li va crispar el gest a l’afirmar amb displicència que en 20 anys de regnat el senyor Felipe no havia visitat mai Ceuta mentre ell ho havia fet en quatre ocasions, donant a entendre que no entenia les presses. Una altra vegada la comptabilitat trumpiana. Felip no fa 20 anys que regna sinó 12 i la seva agenda la marca el Govern, de manera que el Rei no va enlloc sense el seu permís. Per si fos poc, es podria afegir que mai en aquests 12 anys el país ha enfrontat un atac més gran a la seva sobirania i integritat territorial i en conseqüència és desitjable que el Rei, com a màxima autoritat de l’Estat, s’acosti als ceutins per portar-los el suport i la solidaritat de la resta dels espanyols, igual que va fer a Paiporta quan els valencians ho passaven malament o quan va anar a estar amb els andalusos que patien cruels incendis. Semblaria que el Rei és l’únic espanyol que no pot anar a Ceuta i per això és positiu que Sánchez hagi acceptat finalment que la visita reial es faci "en les pròximes setmanes". Els ceutins l’agrairan i de passada enviarà un senyal de fermesa al Marroc, que bona falta fa.

La compareixença de Pedro Sánchez al Congrés no ha convençut ningú, tampoc molts dels seus, perquè un problema que no es reconeix resulta irresoluble. El moment exigeix clarividència però també generositat i unió. L’important ara és ajudar amb mesures eficaces Ceuta, començant amb el repartiment dels menors i mostrant un front unit davant el Marroc. Perquè l’imperatiu és resoldre els problemes, que són molts, i assegurar-nos que una cosa així no tornarà a passar i per a això, per prendre les mesures necessàries, necessitem estar forts i units. Com en les recents manifestacions. Perquè Rabat persistirà en la seva pretensió d’arrabassar-nos Ceuta i Melilla i no ho podem permetre.