Migracions
El laberint de Ceuta
I tu, ¿de quina conspiració ets? La crisi de Ceuta s’ha convertit en un terreny fèrtil per a les teories més variades. La implicació del Marroc sembla evident, queda per dirimir el seu paper. Si la seva inacció va ser fruit de la inoperància, dels seus jocs perversos amb la immigració o de la voluntat d’asfixiar Ceuta (i Melilla) i reforçar el seu control de l’estret de Gibraltar. Més enllà de les ambicions marroquines, l’escena de la conspiració suma altres actors, des de la lliga internacional dels guerrers –els EUA, Israel, Rússia i el magma feixistoide com a amplificadors de la crisi–, fins a presumptes sectors interns de l’Estat llestos per fer caure el govern progressista. També hi ha subtrames que assenyalen un possible xantatge a Pedro Sánchez després de l’espionatge del seu mòbil. O teories més boges com l’interès del president a provocar un esclat social, decretar l’estat d’alarma i perpetuar-se en el poder o, fins i tot, la presumpta mà de Zapatero en l’ocultació de l’informe policial a Marlaska.
Al marge de les intrigues més o menys extravagants, resulta inapel·lable la mala gestió de la crisi de Ceuta. Injustificable perquè la lenta reacció del Govern va exacerbar la crisi humanitària i inadmissible perquè ha donat ales a la ultradreta. A partir d’ara, tots els arguments a favor d’un abordatge positiu i humanitari del fenomen migratori toparan amb les imatges de l’allau humana i els carrers ocupats pel deambular exhaust de milers de famolencs. Justificadament, els ceutins han sentit i senten por. El seu temor alimenta el discurs ultra.
Notícies relacionadesAl món s’estan accelerant els moviments migratoris provocats per l’increment dels conflictes armats, les tensions sociopolítiques i el canvi climàtic. Es calcula que àmplies regions de la Terra es començaran a tornar inhabitables d’aquí a 30 o 50 anys. L’externalització de les fronteres i la cessió del seu control a països no democràtics ens converteix en ostatges dels seus xantatges. En la pròxima provocació, ¿quins instruments, quines armes proposa utilitzar la ultradreta per evitar l’arribada de multituds a la recerca de la supervivència? ¿Com s’aborda una crisi humanitària colossal quan es promou fins i tot la devolució il·legal dels menors? ¿Cal trencar relacions amb el Marroc? ¿Doblegar-se a la política d’aquests homes forts que, com Putin, Netanyahu o Trump, només han fet el món més insegur i més pobre?
Ceuta potser és el final del govern progressista, però també és l’entrada a un laberint inquietant. Per tot el planeta s’estén el rebuig del migrant, convertit en el boc expiatori d’uns governs més interessats a protegir els nous i vells oligarques que a proporcionar prosperitat a la seva població. En lloc de gestionar els fluxos migratoris per a benefici de tots, s’utilitzen per forçar la deriva autoritària dels governants. La desigualtat creix al mateix ritme que la impotència, la ràbia i l’egoisme. Només fora d’aquest laberint poden crear-se escenaris d’esperança.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
