La dada (no sempre) mata el relat

Divendres, el Consell de Política Fiscal i Financera va aprovar el nou model amb els vots del Govern, de Catalunya i de les Canàries, davant el rebuig de la resta de comunitats, incloses les socialistes Castella-la Manxa i Astúries. Falta ara el Congrés, on l’Executiu haurà de reunir una majoria complicada, entre altres coses perquè Junts no la facilitarà.

Notícies relacionades

Pugna pel vot útil de la dreta

L’avançament no mou l’agulla

I, no obstant això, sobre el paper, la reforma té arguments sòlids. El nou sistema aporta uns 21.000 milions d’euros addicionals a l’any i actualitza els criteris de repartiment mitjançant l’anomenada "població ajustada", que té en compte no només el nombre d’habitants, sinó també factors com l’envelliment, la dispersió i la despoblació. A més, augmenta la capacitat tributària de les autonomies i reforça els mecanismes de solidaritat per reduir les diferències de finançament per habitant.

Però en política no sempre es compleix allò que "la dada mata relat". El pecat original d’aquesta reforma va ser la forma en què es va presentar. La imatge de Sánchez i Junqueras va instal·lar la percepció que el finançament de totes les comunitats s’havia negociat amb l’independentisme. Poc importa que fos el Govern qui portés bona part del pes de la negociació. El relat ja estava construït i, una vegada assentat, és difícil combatre’l amb xifres. Molt més quan les urnes comencen a aparèixer en l’horitzó.