Un CGPJ sense blocs

En aquest context, cada decisió del Consell pot ser interpretada en clau política i convertir-se en un nou argument en el debat sobre la independència judicial. Per això ha d’evitar que l’enfrontament entre blocs condicioni la seva actuació i justificar les seves decisions amb criteris objectius i comprovables. Una qüestió especialment rellevant a la Sala Segona del Suprem, que no només fixa doctrina sinó que també investiga i jutja causes en les quals poden estar implicats alts càrrecs i líders polítics. En aquesta sala hi ha ara tres vacants i n’hi haurà tres més en el curs vinent per les jubilacions previstes. Un sector del Consell defensa esperar que arribin les pròximes baixes per negociar els nomenaments en conjunt, mentre que altres vocals consideren que les places s’haurien de cobrir a mesura que queden lliures, perquè mantenir-les vacants durant mesos pot fer créixer els dubtes sobre l’objectivitat del procés. L’exigència de 13 vots obliga els sectors, en qualsevol cas, a buscar acords.

La dificultat per arribar a aquests acords es reflecteix també en el procés obert per cobrir tres d’aquestes places. La Sala de Govern de l’Audiència Nacional ha informat favorablement sobre set magistrats que aspiren a ocupar-les. L’informe no decideix qui serà nomenat, però forma part de la valoració dels candidats i té especial importància per la trajectòria d’alguns d’ells. Entre els aspirants hi ha magistrats que han intervingut en causes de gran transcendència política, com Gürtel, Púnica o Lezo, i també Enrique López, que va ser conseller del Govern d’Isabel Díaz Ayuso. Aquests antecedents no permeten qüestionar per si sols la imparcialitat de cap d’ells, però fan molt pertinent que el Consell expliqui les seves decisions a partir dels mèrits professionals dels candidats i no de les posicions que puguin atribuir-se a cada un.

El desafiament al qual s’enfronta el CGPJ no és només cobrir les vacants, sinó recuperar la confiança en el procediment. Per a això haurà d’abandonar la lògica dels sectors ideològics que ha condicionat durant anys el seu funcionament i que, al convertir cada decisió en un acord entre blocs, alimenta i reprodueix les sospites sobre la politització de l’òrgan. En un moment de forta polarització política i institucional, la independència judicial no pot dependre de la confiança entre sectors ni de l’absència de controvèrsia, sinó de decisions que atenguin només la seva capacitació i trajectòria judicial. Només així el Consell podrà evitar que els seus propis nomenaments es converteixin en una part més del conflicte.