En la zona grisa
Supeditar el concepte de seguretat nacional a les conveniències polítiques sol sortit molt car. De moment, Ceuta i Melilla estan en zona grisa, és a dir, que no és conflicte armat ni confrontació bèl·lica clàssica. Això fa el Marroc, envia onades d’immigrants guiades per la força policial de Mohammad VI. Són accions de "zona grisa", ja habituals a hores d’ara en aquest segle, i es concreten per sota del llindar bèl·lic. Hi sovintegen els ciberatacs i els drons extraviats. Són accions eficaces i poden ser molt sofisticades. És el cas de l’expansió encoberta de la Xina de cara a Taiwan: construeix illes artificials i les militaritza; utilitza la seva flota pesquera com un instrument d’ofensiva. La Rússia de Putin fa igual i ho combina amb l’acció militar de sempre.
Sorprèn que la resposta de Pedro Sánchez a una acció de zona grisa no faci ús dels mateixos instruments, més enllà de les especulacions sobre la seva dependència de Mohammad VI. El Govern ha reaccionat a l’acció del Marroc amb una inòpia que és la pitjor defensa quan es rep un atac de zona grisa. I encara és pitjor si es confirmen –com sembla que ho faran– els avisos del CNI, de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Quin estrateg monclovita va proposar la indefinició davant de l’allau marroquina? És sorprenent fins i tot en termes electorals, perquè la defensa de Ceuta dona vots sense que calgui bombardejar objectius marroquins. La fermesa es cotitza sempre a les enquestes. Si no era la defensa en zona grisa o l’impacte electoral de la situació, quin altre motiu va incentivar la passivitat estiuenca de la Moncloa?
Notícies relacionadesA l’ordre regit per Mohammad VI, les eleccions legislatives de finals d’aquest mes no es poden interpretar amb la pauta clàssica de divisió de poders. El Marroc és una monarquia autocràtica en la qual els partits polítics amb pes específic venen a ser satèl·lits del monarca, i és per això que la pulsió irredemptista a les Canàries, a Ceuta i a Melilla no oscil·la: és permanent i, si es modula, és sempre per raó de les cessions que faci Espanya. El rei té un poder absolut sobre la política exterior, la defensa i la seguretat. Després de les protestes de joves sense feina l’any passat, les promeses de reforma sanitària o educativa no s’han complert de manera efectiva. En canvi, Rabat ha estat efectiva en la seva aplicació al Mundial de Futbol i també en l’aproximació a Israel i als Estats Units, en direcció oposada a la diplomàcia del Govern socialista espanyol.
Del GPS de Mohammad VI i de la seva dinastia mai desapareixerà la reclamació de les Canàries, Ceuta i Melilla. En aquesta assumpció ha treballat des de sempre la política exterior d’Espanya. I ara, quan les agressions en zona grisa es multipliquen a tot arreu, amb el ciberespai i els satèl·lits en captació permanent, el Govern d’Espanya no sap què passa a la frontera amb el Marroc. Un dels objectius de les accions de zona grisa és la coerció de l’enemic, sense disparar un míssil. Ho saben els ciutadans de Ceuta i la ministra Robles, però no el ministre Marlaska.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
